Casta i mòmies

Assenyalar la “Casta” com a responsable dels grans mals del país ha fet fortuna. Pertànyer a una casta era i és un motiu d’orgull per aquells que en formen part, especialment si és la dels guanyadors. Pertànyer a la dels perdedors, exclou, perjudica i sobre tot, menysprea, convertint persones en pàries.

Durant anys i panys tenir casta, venir de casta i pertànyer a una casta d’insignes, era un privilegi i una virtut. Els refranys n’estan plens de lloances a la casta i, quan s’associa a la genètica, com si d’un brau es tractés, llavors ja podem identificar els membres de la societat per l’ADN i no pel DNI.

Cada dia la sensació de pertànyer o poder pertànyer en un futur pròxim al bàndol dels perdedors, s’estén com una taca d’oli entre la majoria de la població. El futur de màquines intel·ligents, una societat envellida incapaç de posar-se al dia, amb els recursos més mal repartits que mai i amb un sistema democràtic de representació massa imperfecte, amenaça d’engrandir la franja de població condemnada al bàndol dels perdedors a xifres estratosfèriques.

Llavors és quan els murs no aturen ningú i els rics no troben paradís on amagar-se i protegir-se. Podemos ha reutilitzat el vell llenguatge de l’esquerra, al canviar el mot pejoratiu de petit burgès, burgesia benestant, aristocràcia excloent i altres mots per l’estil, pel més simple i entenedor de la “Casta”. Com, si no, podrien liderar un partit revolucionari, aquells que formen part de l’elit cultural, la classe mitjana i de fet, de la casta amb el futur assegurat de la funció pública?

En Felipe González els dóna la raó al sacralitzar el terme, quan assegura que ell forma part de la casta que va fer possible la seguretat sanitària per a tothom, ja que quasi tothom el menysprea avui, no pel que va fer, sinó pel que ara fa i no fa. Veure asseguts en primera fila del míting de suport la líder andalusa, una cohort de mòmies del passat, associats a les prebendes de les portes giratòries del poder, varen conciliar i concitar més suports que la millor de les campanyes del Sr. Sánchez.

En els socialistes, mostrar-se com a casta corrupta de poder és doble pecat, perquè la seva proposta ideològica és convertir-nos a tots en casta socialment igual. Casta i mòmies són una mala combinació electoral.