La tirania del consumidor

Les aparences enganyen i amb les coses del menjar no s’hi ha de jugar. Si a Roma demanen calamars a la romana, descobriran que el seu nom no té res a veure amb aquesta ciutat. Si estan convençuts que la tempura és un invent japonès, descobriran que uns jesuïtes portuguesos ho varen popularitzar en el segle XVI, quan en la “tempora ad quadragesima” només menjaven peix i sovint arrebossat. “Tempora” de quaresma i cristians del culte de Roma els donaren l’associació.

Temps enrere, era un entusiasta seguidor de les guies gastronòmiques. Després, amb les decepcions d’algunes recomanacions, vaig buscar en les afinitats d’amics i coneguts el consell en l’art d’endrapar. La confiança augmentava o minvava en la mesura de l’encert i l’error.

La recomanació mútua estalviava llençar els diners i males experiències. L’escola de la vida m’ha ensenyat que quan tens gana i mal humor, no hi ha pitjor decepció que amb gana i pressupost comptat erris en l’elecció del restaurant. Una trobada excepcional, una romàntica cita, una esperada celebració, poden ser un desastre si no s’acompanyen de l’ambient i el menjar adequat.

Si a més d’espatllar el moment la factura t’assassina, llavors la indigestió pot ser monumental. No cal dir que una trobada de negocis on l’amfitrió no sap ni encertar el lloc on endrapar tampoc sabrà aportar beneficis empresarials que ens donin de menjar.

TripAdvisor i les seves crítiques semblen incomodar alguns restauradors, mentre que d’altres estan encantats, car cullen més elogis que menyspreus. De fet, aquesta pàgina d’opinions és l’exigent tirania dels consumidors. Jo la visito quan no tinc referències d’un lloc i, en contrapartida, deixo escrites les meves opinions favorables. Segueixo una regla molt senzilla.

Davant el dubte, si el restaurant suma molts pèssims respecte al menjar, menyspreant les opinions negatives sobre el tracte, m’abstinc d’anar-hi. Que aquesta pàgina tanca portes i rebaixa expectatives d’alguns senyors de la gastronomia, és una veritat inqüestionable.

Que gràcies a aquesta pàgina alguns caps de sala pregunten més que mai i mimen els comensals, també. El meu gust no té res a veure amb una opinió, però sí amb cent excel·lents com en l’excel·lència de La Boscana.