Al·lucinant

Miro a dreta i esquerra en el panorama de la política espanyola i si no fos perquè no prenc ni medicació ni droga de cap classe em pensaria que estic al·lucinant. No són visions, són desgraciades realitats. Veig el Sr. Rajoy com ànima en pena, un poca cosa, responent les preguntes dels lletrats en un dels innombrables casos de corrupció que afecten el PP, i arribo a la conclusió que si aquest personatge és qui defensa els interessos d’Espanya en les negociacions internacionals, el resultat està cantat.

Tan cantat, com perdut. Trista efemèrides la del Sr. Rajoy al ser el primer president de govern a declarar en un jutjat per un cas de corrupció, tot i que, miracle, ho fa com a testimoni i no com a principal implicat.

No m’estranya veure en Coscubiela declamar en el teatre de la vida la seva obra bufa, però francament, no entenc el company Lluís Rabell, que fins i tot ha fet córrer el cognom de la mare, per no deixar cap coincidència amb el cognom Franco del seu pare. No puc entendre el militant del Partit dels Obrers Revolucionaris, d’inspiració trotskista i amb el lema República, Socialisme i Autodeterminació, exigint a la majoria de catalans que aconseguim tot això a la missa major de la catedral de PP.

No puc entendre que en Lluís, militant actiu de Revolta Global, ens digui als catalans que hem de fer bondat, acceptant la imposició per part d’Espanya de la llei de l’embut, així com l’insolidari repartiment que generen les retallades socials. Al·lucino?

No, car qui em demana insubmissió i desobediència a l’ordre establert, per aconseguir que tothom tingui dret a un habitatge, encara que sigui amb una puntada a la porta del pis de la padrina, em demana que no m’enfronti a l’ordre constitucional dels jutges del Rei a mida i ho faci, per contra, pel llarg camí de l’impossible.

Al·lucino quan veig la negativa de totes les televisions espanyoles a emetre la vida i miracles d’una banda de delinqüents capitanejada per un tal Fernández Claveguera? No, no al·lucino i no ho faig, al veure els pretesos revolucionaris del segle XXI liquidar l’atemptat de l’entrada al Parlament de guàrdies civils, esbossats com els bandits, amb un “s’ho mereixen per defensar l’autodeterminació de forma il·legal”. Els extrems, com sempre, s’assemblen.