Un parlament anomenat TC

Espanya és un país molt estrany, on catalans de provada intel·ligència, trajectòria i comportament exemplar han normalitzat l’esperpent institucional. És un país estrany car quan el Parlament de Catalunya aprova una llei per protegir els estafats de les hipoteques abusives i les preferents delictives, el Tribunal Constitucional s’ho carrega.

Hi ha qui no troba estrany que la Sra. Vicepresidenta del govern es reuneixi amb els directors dels principals diaris catalans per impartir instruccions i aquests, l’endemà, li facin cas. El Parlament de Catalunya aprova un impost a les entitats bancàries, a les grans fortunes i als pisos buits, per dedicar aquests diners a compensar el lloguer social i l’assistència sanitària i el TC s’ho carrega.

També s’ha carregat la taxa a les operadores d’Internet per compensar la malmesa cultura catalana. No cal dir que si prohibim la salvatjada de les corrides de toros, Espanya les converteix en patrimoni cultural per l’ordre del TC. A Espanya les dones pateixen persecució de gènere i la igualtat es comprova amb l’assassinat mitjançant totes les possibles crueltats a l’ús.

Quan el Parlament de Catalunya aprova una Llei d’Igualtat per a dones i homes, el TC s’ho carrega. Un Parlament que aprova també un impost a les centrals nuclears per destinar-lo a la protecció ambiental i el TC s’ho carrega, com abans s’havia carregat la prohibició del fracking. Catalunya amb una llengua pròpia, que no la parla ni la meitat de la població, ha vist com el TC es carregava l’experiència de la normalització lingüística, amb una desgraciada sentència escolar.

Si el Parlament aprova per la es famílies sense recursos el gaudi dels serveis bàsics, el TC s’ho carrega. La llista de les prohibicions és molt llarga i es resumeix amb el fet que no cal Parlament si hi ha l’Encarna i uns quants més.

El màxim desprestigi per a la “Colla de la Sra. Encarna”, arriba quan el TC admet a tràmit i suspèn de facto el nou reglament del Parlament, donant-se la paradoxa que uns articles vigents al Congrés, al Senat i a totes les Comunitats són constitucionals, menys a Catalunya.

Preguntar als catalans, mitjançant un referèndum si volem o no canviar aquesta situació, també és il·legal i, a més, punible penalment, segons, això sí, el TC.