Un president de primera fila

En els atemptats de l’11-M, els ciutadans es van manifestar al dia següent. Milions de colpits catalans solidaris al carrer. Han vist una acció similar a Espanya? La manifestació del rei i la seva cort ha de ser a Barcelona, car la campanya, que no els sentiments, la tenen aquí. Ara ens diuen que dissabte toca manifestació i que els catalans hem d’amagar el nostre President en la segona fila, per amagar el rei i la seva cort d’incompetents. Els serveis catalans mereixen la primera fila i els nostres governants i la ciutadania que representen, també. Ara ens demanen més exemplaritat. Hem de fer veure que no veiem la colla d’irresponsables que enredant es passegen per Catalunya. Alguns botiflers ens demanen la medalla del Parlament per als que no han fet gran cosa, potser perquè no podien. Els sindicats de la Guàrdia Civil i la Policia han emès un comunicat en què denuncien “la exclusión y aislamiento sufrido por ambos cuerpos durante la investigación y la gestión del atentado sufrido”. Ho diuen ells, no jo. Gràcies per aclarir-ho. El Govern català s’ha cansat d’elogiar la col·laboració entre les forces de seguretat, sigui quin sigui el seu àmbit d’actuació. El Govern, a més, mostra santedat per l’irresponsable actitud de l’Estat en els vetos a l’ampliació de la plantilla, la connexió a la xarxa d’informació europea, la convocatòria de la junta de seguretat i la no-actualització del pressupost de l’Estat en el finançament de la policia catalana. Més de 600 milions per pagar les armilles protectores, les armes d’actuació i els mecanismes d’intervenció entre altres qüestions importants. Escatimen informació, personal, pressupost, reconeixement i suport a la feina d’unes persones que es juguen la vida en una zona d’alt risc d’atemptats i que, per contra, aporta unes quantitats estratosfèriques del sector turístic. El president de l’Estat decideix venir a Catalunya 7 hores després i, en lloc de dirigir-se a la Generalitat, decideix fer el seu gabinet de crisi a la Delegación del Gobierno. Una vergonyosa fotografia per a la història, ja que amb papers en blanc damunt la taula, i després de fer el ridícul, decideixen com a única mesura incorporar-se al verdader gabinet de crisi presidit pel M. H. President. Tot ha quedat molt clar.