Divisió i enfrontament

Diuen que la societat catalana està dividida. Negar-ho seria una falsedat. Està dividida entre rics i pobres, entre poderosos i forçosos obedients, entre responsables complidors de la civilitat i els que ho consideren una formalitat inacceptable, entre partidaris de l’escola pública i la privada, entre solidaris acollidors de persones vingudes del món sencer i aquells que els voldrien com més lluny millor... i també, entre independentistes i unionistes. L’única diferència que hi ha entre uns dividits i uns altres és que per solucionar el conflicte d’interessos, es vota i es respecten els resultats. Escoltem sovint que la societat civil catalana està dividida i enfrontada pel tema de la independència. Ens hem acostumat a alguns enfrontaments, fins al punt de considerar-los inherents a l’acció quotidiana. L’enfrontament entre treballadors i empresaris, que els organitza amb manta sindicats i associacions empresarials, ens mostren sovint les seves diferències de forma pacífica i fins i tot, amb vagues generals. El fet que no hi hagi manera de votar en un referèndum d’autodeterminació per decidir qui és majoria i qui no ha provocat una situació d’enfrontament entre tota la societat catalana i l’espanyola. Avui s’ha despertat a tot Espanya, inclosa Catalunya, un sentiment de revisar-ho tot. Mentre el PP i els seus falangistes ho volen tot com abans, retornant a un passat inacceptable, la majoria de ciutadans i especialment els joves, volem i necessitem els canvis indispensables que ens assegurin un futur en prosperitat i convivència, entre tots els segments d’una societat del segle XXI. Els catalans majoritàriament n’estem farts, del maltractament, menyspreu i espoli, que de forma volguda i organitzada s’ha perpetrat des de fa molts anys, des de les institucions espanyoles. En aquesta majoria hi ha diferències entre els que estan convençuts que només podran redreçar aquesta situació mitjançant la independència i altres que estan segurs que ho podran aconseguir per altres hipotètics camins. Hi ha una minoria que ho nega tot, fins i tot, la violència del dia 1 d’octubre. L’enfrontament amb Espanya ha estat duríssim i alliçonador. A mi m’han convençut que no hi ha cap motiu per seguir essent espanyol. Els problemes continuen.