Operació escarment

Alguna colla de saberuts malfactors, en algun d’aquells palaus de Madrid, bastits amb la suor i la fam de tots els espanyols, ha tramat La Operación Escarmiento. El diccionari, defineix escarment com una paraula sincopada d’escarniment, que s’explica com a dany infligit a algú amb la identificació del càstig amb la humiliació i l’avergonyiment. Curiosament alguns dels sinònims de la paraula són, arrest, càstig, condemna, correctiu, desterrament, estigma, exili... Tot això i més, ho hem vist en la persona d’innocents als que se’ls exposa públicament a la pitjor de les condemnes; la injustícia. Desgraciadament, hi ha moltes persones a España, en teoria ungits per la religió dels pares, per l’ensenyament ètic de l’escola, per la convicció política de l’humanisme, pels principis ideològics al servei de la societat, amb sentiments i comportaments exemplars, que accepten la crueltat que manté persones a la presó, embarga els béns d’altres, multa entitats cíviques, extorqueix el pensament, condiciona la llibertat, maltracta els cossos, persegueix les idees i esclafa la llei, entre altres i múltiples barbaritats. Veure bisbes i cardenals callats, socialistes i comunistes mirant cap un altre costat, prohoms de la cultura i lluitadors de les llibertats en la vergonya dels silencis culpables, em provoca la tristesa de la seva derrota moral i ètica. No cal explicitar la indignació que em provoquen aquells que atien els odis, sustenten la injustícia, condicionen les solucions i assenyalen i delaten als innocents. Alguns ho fan per ignorància, però altres ho fan des de la crueltat, la ignomínia, la malevolència... i sobretot, des de la podrida ideologia que ha estat en la història, el pitjor dels mals de la humanitat. Hem tragat molt i molta porqueria i ho hem fet amb l’esperança que amb democràcia tot es pot arreglar. Vàrem acceptar una monarquia, en lloc d’una república, encarnada per un monarca que jurava davant del dictador Los Principios Fundamentales del Movimiento. Vàrem començar la casa amb uns fonaments podrits. Vàrem acceptar a canvi d’una amnistia pels lluitadors per la democràcia, una amnistia dels crims mai jutjats d’aquells que encara passegen la impunitat de botxins. Hem acceptat

massa i massa fàcilment i, la democràcia, ha estat traïda

.