Els carallots útils

Aquells que volíem votar el nostre futur de forma pacífica i acordada, amb respecte a les lleis internacionals, el sentit comú i la necessitat de construir-nos un país més nostre, hem descobert que els adversaris no eren tals, sinó enemics disposats a tot, per evitar el compliment d’un dret reconegut per totes les institucions de bé del món. Ens han mostrat el seu salvatgisme, les seves clavegueres, la seva crueltat, la violència, prepotència, avarícia, injustícia, perversió... acabaríem amb els pejoratius adjectius del diccionari, per mostrar un comportament caïnita que com a veterinari no he vist ni en la pitjor de les bèsties. Tot això ha comportat per convenciment nacional i pel descontentament de l’injust tracte un increment exponencial de les xifres dels independentistes, fins a quotes impensables. Uns milers de persones s’han convertit en milions i, aquesta xifra només pot créixer, si analitzem els vots obtinguts per Ciudadanos, PSC i Comuns. Milers de persones castigades per les desgraciades polítiques d’un poder corrupte i en descomposició, en molts casos les més perjudicades, voten per mantenir la situació que els converteix en pàries d’una societat sense futur. Això pot i ha de canviar. Mai havia qualificat l’adversari polític d’enemic, però la realitat em mostra que no hi haurà pietat ni futur per al vençut, si és el poble de Catalunya, car la història i el comportament d’Espanya ha estat sempre, i ara també, el d’anorrear i aixafar els pobles pacífics, que només aspiren a guanyar-se la seva llibertat. Hem optat per lluitar per un país més nostre, construint una república dels ciutadans, en un segle que pot ser d’oportunitats o de fallida. Hem xafat molts ulls de poll. Aspirem a molt i posem en qüestió l’Estat espanyol, la monarquia i de passada totes les monarquies del món. Qüestionem també una forma de governar allunyada de les necessitats de la població. El poder establert sembla que ho té tot, menys la raó i les persones, que si ens mantenim unides, amb la generositat dels que ho volen reconstruir tot, serem invencibles. El poder i la monarquia necessiten dels espantats i servils, útils per a les seves malifetes. Els vaixells estan més segurs al port, però no han estat construïts per quedar-s’hi.