Mireia

Dotzenes de persones, potser centenars, milers si el sentit comú i la verdadera justícia no ho atura, patiran l’assetjament d’haver de declarar davant jutges i fiscals acusats de rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics, que només està en les ments malaltes, d’aquells que utilitzen la mala interpretació de les lleis per perpetrar el més injust dels abusos. Abús en català, tropelía en castellà, definida com “acción ilegal cometida por alguien que abusa de su poder o de su autoridad”.

Jo no entenc de lleis, però amb tots els meus respectes; l’acusació als segrestats a la presó i els condemnats a l’exili per no anar-hi és la mateixa que es va aplicar als Tejero, Milans i Armada? És el mateix treure els tancs, els canons i els soldats pels carrers, segrestar tots el diputats del Congrés disparant trets, que votar en el Parlament, complir el mandat electoral i mostrar al món que els desitjos, els somnis i les voluntats s’han d’aconseguir pacíficament i democràtica?

Milions de persones al carrer i ni una paperera trencada. Amb el somriure de la felicitat, amb els fills i els néts, en família, amb tots els colors de l’alegria, la tolerància i la ferma voluntat que nosaltres decidim en democràcia, hem mostrat al món que una altra societat és possible. Quina diferència dels que sempre estan enfadats, violents i cridant la seva injustícia imposada a la força i per la força. Mentre a tot Europa creix la influència d’una societat malalta encarnada a Espanya per Ciudadanos i el PP, a Catalunya mantenim el pacífic respecte après dels pares i mestres, que permet a aquells que ens acusen i empresonen, passejar pels nostres carrers amb la tranquil·la seguretat que ningú els tornarà l’assetjament, la crueltat i el maltractament que ells imposen. El Excelentísimo señor teniente general don Jaime Milans del Bosch y Ussía, després de perpetrar la seva rebel·lió, va ser enterrat amb honors, al pati de l’Alcàsser de Toledo, per mèrits a la pàtria exercits precisament en una altra rebel·lió contra el govern legítim de la República.

La Mireia, una jove occitana, els hi ha explicat això i molt més, i per això, i per uns innocents empresonats, un President exiliat i un poble que ho té tot per fer, jo no em rendiré contra la violència i la repressió.