DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
Les boes
Neva al carrer. Fa fred. Resto a casa i obro la televisió. Com és natural, la meva televisió, que segons informes tècnics de la CE ofereix la informació més plural, veraç i professional de totes les televisions d’Europa. Escolto un parell de tertulians que em deixen bocabadat, esmaperdut i espetegant les dents. Una gèlida sensació de fred m’envolta. Fred a fora i fred a casa. Sota el títol L’encaix de Puigdemont al nou govern escolto la versió de la parella de persones que amb aparença conciliadora i documentada s’enrosquen en la meva persona com una llefiscosa boa, esperant la meva asfixia i abandonada voluntat, per engolir-me tot sencer. Em demanen normalitat. Em demanen seny. Un exigeix al “Puigdemont”, diu ell, que renunciï a la pretensió de ser President de la Generalitat i doni pas a un govern, sàvia nova, diu ell, que es dediqui a solucionar els greus problemes del nostre país. Francament he de tancar la televisió i posar la música de David Pradas que em retorna la serenor perduda. Llavors, ja amb l’escalfor de la sensacional música, em faig creus de com TV3 pot titular Puigdemont, en lloc de President Puigdemont. La televisió de casa, l’entrevistador i els dos tertulians empren aquesta terminologia, com si no sabessin sobradament que a Catalunya, un país educat i respectuós com pocs, els Presidents Tarradellas, Pujol, Mas, Maragall, Montilla i Puigdemont són Presidents per sempre. El que segur no és, El Puigdemont. Molts personatges que no han votat mai el Molt Honorable President Puigdemont, ni l’Honorable Vicepresident Junqueras, ni les valentes, honestes i compromeses Cupaires, em demanen que accepti el cop d’estat perpetrat pels perdedors d’unes eleccions convocades a la seva mida. Em demanen normalitat aquells que exerceixen l’excepcionalitat. Em demanen govern els que fan tot el possible perquè no n’hi hagi. Almenys, un govern legítim dels guanyadors de les eleccions, que veuen empresonats o a l’exili els innocents electes. Les diferències, en una població de milions de persones, es dirimeixen votant. A Catalunya ja ho hem fet. Hem dit alt i fort el que volíem i ho hem fet amb una participació rècord. Ara les boes em diuen que amb l’abús del seu totpoderós Estat m’he de deixar ofegar i engolir. Boes? Colpistes!