Per què serviu? (1)

La política ha fet vessar més tinta que l’aigua que arrosseguen els desbocats rius catalans i com a política, la seva eina més important i instrumentals: els partits polítics. Són moltes i molt importants les seves funcions, tot i que segurament, encapçalin el top ten dels improperis i diatribes que els soferts ciutadans els dediquen en els seus pitjors malsons.

Els partits polítics, per ser-ho realment, necessiten representar uns ideals, en els quals es puguin mirar, com en un mirall transparent, aquells ciutadans que vegin la utilitat i la necessitat d’aquests ideals, en el seu projecte de vida. Com diferents són els interessos i les necessitats, diferents els sentiments i les prioritats, diferents els pensaments i els ideals, diferents els colors dels ulls i dels cabells; diferents en la diferència i en la igualtat... diferents hauran de ser els partits polítics. De fet, si complissin amb les seves funcions, els partits són una eina extraordinària per gestionar i solucionar els conflictes que generen les diferents posicions ciutadanes.

Durant anys i panys, els partits han disposat del monopoli institucional, que no el monopoli social i polític que exerceix, una més activa societat civil i, perquè no dir-ho, també la societat anònima dels interessos inconfessables.

He fet aquesta breu introducció, per intentar fer entendre als militants socialistes la seva innecessària presencia en la vida política del nostre país. Molts militants socialistes es pregunten bocabadats i esmaperduts, com és possible que a tot Europa, els partits socialdemòcrates, arquitectes de la seva construcció i positiva transformació, perdin dia a dia la confiança i suport dels que hauríem de ser els seus incondicionals i agraïts beneficiaris. El PSC tenia en el capçal dels seus ideals la defensa dels interessos de les classes populars. La república era inherent i en lloc principal la defensa dels drets d’autodeterminació dels pobles i les llibertats de les persones. La credibilitat d’actuació se sustentava en la coherència del que es diu i el que es fa, del que es promet i el que es compleix, amb el que s’exigeix i se’n dóna exemple, en definitiva, en la honestedat de les persones de pedra picada. Per què ho escric en passat? El proper divendres.