Justícia o injustícia (i 2)

Molts dels meus estimats lectors no continuaran llegint aquest article, quan s’adonin que tracta de violència de gènere. Desgraciadament ens hem acostumat, malacostumat a la perversa realitat. Des de l’any 1999 s’han assassinat més dones que en tots els actes terroristes d’ETA, GRAPO, Terra Lliure, Batallón Vasco Español... junts. Des que el President del Govern Rodríguez Zapatero va anunciar al Congrés dels diputats l’any 2006 que acabaria amb la lacra de les més de 600 dones mortes que s’havien produït des del 1999, se n’han produït 600 més. S’imaginen que a la porta de casa seva se’ls presentessin, per demanar-los comptes, les Sres. Diana, Jennifer, Laura Elizabeth, Cèlia, Maria del Pilar, Maria Adela, Paz, Dolores, Maria del Carme, Patricia, Doris, Maria Josep, Florentina, Sílvia, juntament amb les altres 1.200 dones assassinades? S’imaginen que una d’aquestes dones fos la seva mare, la seva filla, la seva germana...? Aquestes dones varen ser assassinades de totes les formes possibles, sempre amb crueltat, premeditació i acarnissament, amb més de 30 ganivetades unes, a cops unes altres, llançant-les per la finestra, cremades vives, degollades, atropellades amb el cotxe una vegada i una altra... i, sempre, sempre amb la frase “Era meva”. Com si les persones fossin propietat d’algú. El clamorós fracàs de l’Estat i de tots nosaltres al permetre aquesta situació no s’acabarà només amb pressupostos i lleis. S’acabarà quan els homes fem justícia a les dones. Justícia de tracte social, econòmic i reconeixement. S’acabarà quan el sistema els doni la seguretat que denunciar la violència és garantia d’èxit en la seva salvaguarda. S’acabarà quan el sistema judicial deixi de basar-se en la salvaguarda del delinqüent en contra de les víctimes. Els recomano la pel·lícula Custòdia compartida, fent especial atenció al començament, en la vista de la jutgessa amb una parella, en presència de les seves dues advocades. Ambdues brillants, ambdues convincents, ambdues dones... i la jutgessa dubtant qui l’enganya més. És difícil ser jutge. El delinqüent té dret a mentir per defensar-se i els lletrats també per defensar-los. La resta de la pel·lícula els ensenyarà molt. Ja se sap, en els llocs on hi ha poca justícia, és un delicte tenir la raó.