A poc a poc i mala lletra 2

El Govern de l’Estat i la Generalitat han acordat solucionar alguns dels greuges econòmics que han estat bandejats durant anys, tot i que la llei deia el contrari. Les quantitats acordades i reconegudes, engrunes del total, no corresponen a incompliments de promeses electorals, ni compromisos polítics, ni tan sols a reivindicacions pressupostàries legítimes i sobradament legitimades, sinó a l’incompliment delictiu per part dels governs de l’Estat, de la Llei i l’Estatut. S’han passat pel forro, durant anys i panys, els pagaments de transferències que són vitals per als ciutadans de Catalunya, parlin català o parlin castellà. S’han passat pel forro els càlculs de correcció necessaris per complir amb les necessitats dels catalans. Durant anys i panys, repeteixo, l’Estat espanyol, mitjançant l’administració dels diners de tots, ha malmès el creixement econòmic i el benestar de tots els catalans recollint milions d’euros d’aquests que no tornen, al perdre’s en el forat negre d’Espanya. Ofeguen i torpedinen les finances pròpies, d’altra banda, infravaloren els costos dels serveis traspassats, a més, recullen i desvien les quantitats ingressades del treball dels catalans, a la Festa Major permanent que tenen muntada per quasi tot Espanya i, per acabar-ho d’adobar, escatimen les inversions necessàries perquè Catalunya segueixi essent la vaca que dóna la crema de llet. Donant per bones, que no ho són, les quantitats reconegudes pel gran botifler Don Pepe, la xifra acumulada fins a avui dia és esgarrifosa, indignant i francament inexplicable. Aquestes xifres, per milers de milions, que Espanya gaudeix i nosaltres, tots els catalans, patim, no serveixen per solucionar els problemes d’Espanya, ni assegurar el seu desenvolupament i futura independència econòmica. Ans al contrari. Des del 1986

, per equiparar-se als països de la Comunitat, el Fons de Cohesió Europea ha ingressat a Espanya més de cent cinquanta mil milions d’euros, i ha exclòs especialment Catalunya. Si afegim el decalatge econòmic entre impostos pagats i ingressos rebuts amb Catalunya, hom hauria d’exigir explicacions des de casa nostra, car Espanya segueix essent campiona d’atur, deute, incompliments normatius... i fins i tot, en ministres dimitits en el menor temps possible.