Sepulcres blanquejats

La darrera setmana els parlava dels ministres del partit anomenat socialista que esquitxats per escàndols els porten a dimitir. Assegurava que això succeïa fins que arribats al tercer i al quart, ja no exerceixen l’escàndol de la dimissió, per suportar l’escàndol de la permanència. Les patètiques declaracions de la ministra de Justícia al Congrés dels Diputats, per donar explicacions respecte a les gravacions que la impliquen en comportaments no tan sols impropis, sinó indignes d’una ministra de Justícia, posen en evidència que tot val i tot és possible per als prínceps de la judicatura. Una presència al Congrés per donar explicacions, sense explicacions. Es nega a comentar el contingut de les gravacions, al considerar-les il·lícites i francament, al meu parer, perquè difícilment tenen explicació. Constato que la ministra de Justícia parla com un carreter i mira cap a un altre costat en la comissió d’un delicte. Aquesta situació no ens hauria d’estranyar, ja que mitja Espanya va poder escoltar com dos delinqüents d’envergadura preparaven i maquinaven impunement la destrucció de drets i persones en seu ministerial. Tots els ciutadans d’aquest país som testimonis privilegiats que la llei s’estira i estira com un xiclet, quan els convé. Tan sols fa una setmana, afirmava que un ministre, amb tanta o més cua de palla que els dimitits, no es veurà perjudicat per res que posi en perill la seva continuïtat com a servidor d’aquest nefast Regne Espanya. Afirmava també, fa tan sols set dies, que qui porta a la cua un paller sencer és, sens dubte, el gran botifler del Regne, en Pepe Borrell. Un ministre d’Afers Exteriors que mostra la seva total absència de respecte, abundant mala educació i deficient gestió, en la trobada del Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània. Els assistents en aquest acte, celebrat a Barcelona, encara es pregunten ara per la diplomàcia del Sr. Ministre. Encara no s’expliquen el perquè es van haver de trobar en un Hotel i no al Palau del davant, de titularitat pública. I sobretot, es pregunten com pot ser ministre d’Afers Exteriors algú a qui el Financial Times i la cadena Bloomberg qualifiquen com a greu problema per al Govern d’Espanya, al ser expedientat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors.