La violència inevitable

Hom pot constatar que la societat no millora malgrat els milions i milions d’euros dedicats a l’educació i la cultura. Ni l’escolarització obligatòria, ni l’augment de l’edat escolar, ni la multitud d’universitaris, ni els extraordinaris mitjans a disposició dels docents, ni el nombre cada vegada més gran d’aquests no semblen incidir de forma definitiva sobre el comportament cívic i social dels ciutadans. Tampoc sembla que la universalitat de la informació, ni l’enorme facilitat de cerca d’aquesta per mitjans immeditats, còmodes i accessibles, incideixin en la superació de situacions que consideràvem superades per sempre. Si sembla exagerada aquesta afirmació, com és possible que a Andalusia, un banda política que exigeix tornar enrere més de 100 anys hagi aconseguit manta diputats. No és un fenomen localitzat, sinó un més dels molts, arreu del món. El fracàs escolar no es dóna, tan sols, en la multitud d’aquells que abandonen els estudis o no aconsegueixen el títol que pretenien, sinó en aquells que, amb un currículum ben guarnit, no són capaços d’aprovar la més bàsica de les assignatures de la vida. Uns i altres, catedràtics en El lazarillo de Tormes, ens mostren que tot l’esforç educacional s’ha quedat només en formació i ni això. A Espanya no és un descobriment que la catalanofòbia és cada vegada més violenta i activa. La provocació, menyspreu i maltractament cada vegada més evidents a la societat catalana comportaran desgraciadament una resposta igual i contrària, evitada fins ara pel civisme del poble català. Els qui promouen la confrontació en lloc del pacte i la negociació no són conscients del terrible perill d’una lluita clandestina i violenta amb Catalunya. Aquells qui la busquen, la promouen i la financen no s’adonen que la població catalana no té res a veure amb la població basca. Una població quatre vegades major i una participació econòmica, científica, cultural i comercial incomparable amb Espanya comporta el desastre per aquesta. Desgraciadament, veient les actituds de populars, ciutadans falangistes i la nova fornada de nazis de Vox, la violència és a tocar. Ningú m’escoltarà quan dic que cal evitar-la, perquè són massa els qui volen i necessiten viure d’aquesta violència.