Desaforats

El mateix dia en què el portaveu del Partit Popular Europeu recrimina al President interí per excel·lència que governi amb el suport de radicals d’extrema esquerra i els independentistes catalans, un membre d’aquest mateix grup aconsegueix la presidència del govern andalús, gràcies al suport infame de la púrria feixista. Vivim en un moment en què hi ha polítics que criminalitzen les idees pacífiques i excel·leixen el retorn a les ombres de la barbàrie del passat. El mateix dia i en el mateix lloc, algú recorda al malabarista Sánchez que dos insignes exmembres del Grup dels Verds europeus avui romanen empresonats al paradís de la democràcia bananera, la injustícia institucionalitzada i la policia desfermada. El mateix dia en què terroristes encaputxats, perdó resulta que són membres de la Policia Nacional, detenen sense ordre judicial l’alcalde de Verges, l’etern aprenent de president espanyol assegura que els presos polítics catalans disposen de totes les garanties judicials i tindran l’oportunitat de defensar-se i explicar-se. Això ho diu el mateix dia en què al matí es deté abusivament alcaldes i a la tarda, periodistes. En la foscor de la matinada, aquests encaputxats, exemple de la covardia, realitzen el que des d’ara s’anomena una detenció tècnica i per a qualsevol espectador il·lustrat, una provocació irresponsable. Necessiten tot un matí per comunicar un acte administratiu i detenen una persona que representa tot un poble per un possible delicte, que, en cap cas, està penat amb la detenció i l’empresonament. Un president del Govern espanyol que disposa d’una policia que va per lliure és un president del Regne de Pitxarrí. En un país així, on els Prínceps de la Justícia s’erigeixen en salvadors de l’honor de la pàtria, la policia es presenta voluntària per assaltar amb nocturnitat els ciutadans, milions dels seus votants clamen per retornar al passat esbotzant les conquestes democràtiques i el seu President de govern viu en la virtualitat, ens podem imaginar que ningú treballa pel verdader repte que no és altre que el de bastir les estructures imprescindibles per afrontar un futur que inexorablement ja és aquí. És desmesura? És bogeria? Potser simplement estan desaforats.