La força d'un poble

Des de sempre, sabem que dos fan més força que un de sol, sempre que els dos empenyin en la mateixa direcció. Si som molts els que volem el mateix, però cadascú estira cap on li sembla que bufa el seu vent, el resultat serà caòticament inútil. Inútil, esgotador i frustrant. És una evidència que hi ha una majoria creixent de ciutadans compromesos amb el dret a decidir i el govern de la república. Hi ha, però, molts interessos, ideologies i sensibilitats, entre altres maneres de fer i pensar, que obliguen a diferenciar les opcions. Els exèrcits cansats, desesperats i frustrats només aconsegueixen la pitjor de les derrotes, aquelles que regalen a l’enemic dignitat i béns. Carregats de raó, amb l’experiència de centenars d’anys d’enganys i maltractament, ens trobem front a un enemic que no pot ni vol donar concessions, atès que ens necessita de rucs de càrrega. Amb un enemic que sabem que ho és perquè sempre, després dels vils enganys, ha acabat bombardejant el poble indefens. No valen dreceres, ni cançons de l’enfadós. Sota la pitjor de les condicions, sota la bota del 155, amb tots els poders fàctics en contra, els de casa inclosos, contra corrent, contra el poder, la trampa i la manipulació, vàrem votar i guanyar. Contra tot pronòstic, amb els candidats a la Presidència a l’exili i a la presó, amb una sabata i una espardenya, vàrem decidir qui seria el nostre President. El pitjor que li pot passar a un poble civilitzat és deixar de ser-ho al no acceptar el resultat d’una votació. Espanya ha mostrat la seva incivilitzada vilesa al món sencer i no hi ha silenci culpable que amagui la perversió de la seva acció. Desgraciadament, però, els que vàrem guanyar les eleccions ens perdem discutint lideratge i feina feta. Tinc molt present que tots els fets tenen tres raons: la meva, la teva i la verdadera. Cal unitat en el que és essencial i propostes diferenciades en els programes ideològics. Els nòmades del desert avisen els qui no coneixen els estels que no han de fer camí en la nit. Els estels dels polítics són els principis i els ideals i, desgraciadament, uns quants els bescanvien per tàctica i estratègia. No donaré llenya a l’enemic, criticant uns i altres pels desacords evidents, però la historia jutjarà tanta ruqueria.