Un bon resultat

Ningú pot conèixer el futur, però amb la informació adequada, aquest futur es pot determinar, i els que ostenten poder fins i tot poden condicionar-lo i, de fet, ho fan sempre que poden. El resultat de les eleccions ha mostrat la sorpresa contra pronòstic, en què el PSOE a Catalunya no ha sigut la primera força. Davant la falta d’unitat dels partits sobiranistes, tot indicava que això seria així. Jo, com les enquestes, em vaig equivocar, i ERC, per primera vegada des de la democràcia vigilada del 77, ha sigut la primera força al nostre país. Una gran notícia, perquè vol dir que els electors encara no hem sucumbit a la frustració i al desànim de la falta d’unitat tan demandada. L’anàlisi del resultat electoral a les terres de Lleida indica clarament que en una llista única hauríem perdut, perquè el nombre de diputats seria el mateix que en l’actualitat i tindríem un senador menys i ells, un més. Tal com han anat les coses, hem d’estar molt satisfets perquè els objectius s’han acomplert. Amb un resultat històric, la primera força a Catalunya ha sigut ERC. Les llistes del President Puigdemont han estat acompanyades per un suport suficient, que el reafirma com a l’actiu més important que té ERC, Junts per Catalunya i totes les altres forces sobiranistes. Només cal veure els atacs furibunds a la seva persona de la dreta espanyola, ja sigui del PSOE o de la resta. És la gran esperança del sobiranisme i el pitjor malson dels unionistes. Un altre objectiu aconseguit és el fet de posar contra les cordes l’autoritari i poc democràtic regne d’Espanya, que es veu retratat en el mirall dels horrors al veure com molts dels diputats i senadors de les Cambres són representants d’un poble sobirà, des de la presó. Els ciutadans els hem fet la justícia de la qual no gaudeixen. Ningú en el món podrà afirmar que a Espanya no hi ha presos polítics i, si ho són, és per l’actuació del tercer poder de l’Estat que, en lloc de garant de les llibertats, s’ha presentat voluntari per substituir la Divisió Brunete. En els propers dies veurem el quart objectiu acomplert, però això serà en les properes setmanes, quan els espanyols, i especialment els socialistes, s’hauran de treure les caretes i seguir fotent als catalans. Tots els catalans.