El moment decisiu

Hi ha nervis al Regne d’Espanya. Molts nervis. No saben gestionar la democràcia mitjançant unes institucions provinents de la dictadura. No han aprofitat l’oportunitat que se’ls havia graciosament atorgat amb la transició i la general amnistia. Sí, una amnistia que, en teoria, era per als lluitadors de la democràcia i la llibertat, però, en realitat, era per als autors del cop d’estat del 36, les aliances amb els nazis europeus i la barbàrie de més de 40 anys de dictadura. Acostumats a imposar, no han aprofitat els anys de possible reciclatge i no tan sols això, sinó que com els vins de nul·la qualitat, amb el temps, en lloc de millorar han empitjorat. De fet, han retornat a l’agror on eren abans d’Adolfo Suárez. Desgraciadament no estan sols, milions d’europeus retornen a les desgràcies del passat, defensant polítiques que havien d’estar superades gràcies a l’educació obligatòria. Com es pot seguir defensant la supremacia blanca, religiosa, de gènere, procedència o adscripció social? En el segle XXI, després de les sagnants lliçons del passat, milions d’espanyols i altres europeus defensen repetir la podrida història. Els catalans, almenys una majoria cada dia més mobilitzada, volem canviar les coses. Volem donar-nos un futur. El repte és estratosfèric, titànic, difícil, per no dir, quasi impossible. A Espanya i Europa els diem que volem ser República i això implica dir-los a tots els autòcrates del món que no els volem. A Espanya i Europa els diem que volem decidir sobre el nostre destí i això implica dir-los que es busquin uns altres rucs de càrrega. A Espanya i Europa els diem que volem una democràcia on les persones siguin lliures i el centre de les polítiques econòmiques i socials i això implica canviar-ho quasi tot. Per això els fa tanta nosa, fins i tot a molts dels nostres, Carles Puigdemont, perquè ha proposat proclamar-ho al proper Parlament Europeu. Per això el votarem tots aquells que diem “prou” a la connivència dels pactes contra natura i contra les persones dels foscos despatxos del poder. Si som milions, serà un missatge que com una campana invisible, s’escoltarà a tot Europa. I, per això, em costa tan d’entendre com companys d’aquesta lluita disparen contra els lluitadors de la mateixa trinxera.