DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
Fèlix el breu
Des de fa anys, no voto el PSC, excepte en les eleccions municipals, que sense afirmar que ho he fet en totes, puc assegurar que ho he fet quasi sempre. Quan vaig constatar que el resultat electoral havia convertit en útil el meu vot, vaig tenir una satisfacció política inenarrable. Si el Sr. Fèlix hagués guanyat les eleccions, s’hauria fet possible tot allò que no m’agrada de la política.
Veure com un dels vots que no va tenir el Sr. Fèlix era el meu, no per impossibilitat, ni mandra, ni per hospitalització, ni per suposada amistat amb les filles, ni ves a saber per quines altres raons, va donar encara més valor al meu vot. Des del dia en què va disputar contra la candidata natural la responsabilitat de Paer en Cap, impedint un fet històric, un acte de justícia i la imprescindible lleialtat amb els votants de l’anterior llista municipal, entre els quals m’hi trobava, frisava per arribar al dia de les noves eleccions. El Sr. Fèlix hauria de fer recompte dels socialistes que no el van votar. Només li cal repassar, per exemple, la llista guanyadora, en la qual trobarà la que podria ser, en un futur no massa llunyà, la primera Paer en Cap de la ciutat. Una molt preparada socialista, això sí, en una llista d’ERC, per la mala pràctica d’un PSC, que en el camí ha perdut la república, el marxisme, l’obrerisme, l’autodeterminació, el laïcisme, el pacifisme, el dret... i fins i tot, quan observes el seu secretari general, la vergonya i les formes, al veure la gran alegria que mostrava pels resultats, sense tenir en compte la pèrdua de la Capital de la Terra Ferma. Els haig de confessar que el més gran disgust el portava al pap, per la desqualificació que el Sr. Fèlix feia, i fa, de tota la impagable gestió dels paers socialistes, Srs. Siurana i Ros. Aquest candidat, menyspreant la feina feta, ha batut el rècord de permanència com a Paer en Cap. El fet de proposar una nova manera de fer política, per qui, ni per currículum, ni història, ni trajectòria, li corresponien, ha comportat el ridícul, quan a més, tot el vent bufava a favor de les llistes socialistes. Podria titular aquest article d’una altra manera, com a Fèlix el limitat, el desagraït, el sapastre..., però no deixaria de ser ofensiu i, la veritat és que la mala feina ja se la fa solet.