Les conseqüències

Assegurava la darrera

setmana que, amb premeditació i traïdoria, els responsables de redistribuir els impostos de tots els espanyols cometen un greu delicte contra els catalans, al negar, en funció de la justa contribució, el retorn necessari per assegurar la bona salut i la qualitat de vida de milions de catalans als quals es nega els mitjans per rebre l’assistència sanitària necessària, merescuda i contribuïda. Assegurava que l’escanyament pressupostari català implica la mort, el patiment o la desempara de ciutadans innocents. Algunes persones de bona fe em titllaran d’exagerat, fins al dia en què tinguin la imprescindible i urgent necessitat d’actuar amb celeritat, amb eficiència i amb l’ús de la innovadora tecnologia per resoldre un cas de vida o mort, especialment, si no poden pagar-ho mitjançant les altres alternatives. Pitjor encara, fins al dia en què vegin en la persona del familiar estimat la falta de mitjans per auxiliar-se i auxiliar-lo en la seva incapacitat. Amb raó, les meves paraules poden ser qualificades d’exagerades, perquè des de fa ja massa anys, la falta de finançament autonòmic es compensa amb multitud d’altres aportacions. En primer lloc, el sacrifici en la remuneració i els mitjans de la majoria del personal dels serveis d’assistència sanitària. Aquests compensen amb professionalitat, vocació de servei i paciència infinita, la falta de mitjans. Això serà fins que els millors marxin, se’n cansin, diguin prou o no hi hagi recanvi perquè per pertànyer al santoral és necessària la vocació de màrtir. Per altra part, una gran majoria de la població contribueix estoicament amb un segon pagament, el primer són els impostos per al manteniment d’una multitud de serveis de salut i assistència privada. Veurem molts professionals de la salut pública atendre’ns en una segona o tercera feina privada, que si bé significa complement de remuneració, també significa massa i moltes altres coses. No cal dir que les administracions públiques catalanes desvien milions d’euros d’altres necessitats per cobrir els serveis mínims de la sanitat i els serveis socials dels catalans. Els col·laboracionistes del despropòsit en tenen prou a assegurar que totes les mancances i retallades són culpa de la Generalitat, o sigui dels catalans.