El forat negre

En el primer semestre de 2019 la recaptació de l’impost de societats de les empreses catalanes és el 41% de tot l’Estat. No cal dir que aquesta xifra seria molt més vergonyant, si no fos perquè algunes empreses catalanes tenen el seu domicili fiscal en paradisos de la CE i una multitud, en un forat negre anomenat Madrid. Són moltes més, de les 4.000 que varen canviar el seu domicili fiscal, amb l’excusa del procés, segons fons botifleres, ja que, des de fa una colla d’anys, la capital del regne corrupte d’Espanya actua com un xuclador paràsit de tots els territoris. Aquesta ciutat anomenada Madrid, que no fabrica, exporta, ni produeix gran cosa, gaudeix de la presència d’una cort amb l’experiència de segles a fotre a la resta, ja siguin els pobles d’ultramar o els veïns. Una elit de personatges de tota mena i condició, majoritàriament vividors, recullen i reparteixen a voluntat i absència de justícia l’esforç de la majoria. Avui per avui, el que es roba als catalans, no se’ls pren de la sobrera butxaca, sinó de la boca, la salut, la formació, el treball... en definitiva del futur. No cal dir que hi ha empreses de caràcter públic, però en realitat privatitzades a favor de les elits de la Cort, que ens deixen la pol·lució a Catalunya i s’enduen els beneficis. Un bon exemple el tenim amb l’aeroport del Prat o el port de Barcelona, que aporten, a AENA i Puertos del Estado, milions i milions de beneficis, sense gaudir de les necessàries inversions i contraprestacions, que permetin uns serveis a l’altura de les necessitats, l’activitat econòmica i la seguretat dels usuaris. Només cal observar l’execució pressupostària de l’Estat entre el 2015 i el 2018. Si l’estafa ja està reflectida en el repartiment, un considerable 5% menys de mitjana, l’apropiació indeguda es concreta en l’execució d’obra. Mentre la mitjana d’execució per Comunitats, d’allò que s’havia pactat i aprovat en les Corts, és del 75,3%, a Catalunya no arriba al 65%. En tres anys, més de 2.300 milions d’imprescindibles inversions no han arribat a Catalunya, mentre que a Madrid, l’execució pressupostària aconsegueix el 113,9%. Qui res no produeix, aconsegueix 48 punts més d’execució d’inversió de qui fa la feina. Pobra Espanya i pobres de nosaltres.