La família pobra

Un treballador d’una empresa es mira entristit el Sr. Joan, propietari d’aquesta. Ho fa perquè en Joan no era amo ni senyor, sinó l’amic i pilar dels començaments difícils. Unes portes més enllà, un nebot d’en Joan se’l mira trist i rabiós alhora. Tots dos i uns quants milers més que estimaven el Sr. Joan, ara sí, “l’amo”, saben que ha domiciliat els seus “papers” al forat negre de Madrid. Tots són conscients que les propietats, el negoci i els que el fan possible, les persones que han estat, són i seran els seus veïns, restaran en aquest petit país. El Sr. Joan s’excusa dient que està tip de pagar tants impostos. Els més assenyats li raonen que ja voldrien pagar molt més, ja que el que es paga sempre és un tant per cent del total i sembla que, a Espanya, com més ric, més petit el percentatge. Almenys, en teoria, en un país civilitzat, tothom hauria de voler pagar fortunes en impostos, ja que, com més es paga, més es té i de més seguretat i benestar es frueix. “L’amo” sap que a Madrid no pagarà res de patrimoni. Pagarà uns punts menys de renda i els seus hereus tindran una exempció del 90 % i, fins i tot, les plusvàlues municipals dels immobles d’aquí les pagaran allà amb un estalvi tan considerable que fa enrogir. En la seva prepotència de qui tot ho té, no s’adona que l’estalvi en els impostos per a tots no el fa més poderós, sinó més sobrer. Ara, els milers de catalans damnificats per aquesta decisió entenen per què Madrid, que no produeix ni exporta quasi res, és la que apareix al top de les que més impostos recapten. Un tant per cent petit o molt petit de quasi totes les grans fortunes i empreses grans d’Espanya és moltíssim. En canvi, un percentatge molt alt de zero és zero. Comunitats com Andalusia, que exigeix i reclama molta solidaritat de la resta (perdó de Catalunya), té un impost zero sobre les transmissions patrimonials directes i uns dels tipus més alts sobre el patrimoni, que al no ser aplicable sobre les grans fortunes domiciliades a Madrid, amb les propietats en la “pobra” Andalusia, donen un resultat de quasi zero. La dreta encara vol reduir més els impostos a Madrid i Andalusia i, per tant, caldrà aportar més per part de la família pobra o la pobra família catalana que no en té ni per a les necessitats bàsiques.