Orgullós dels joves (1)

Els joves han après en la família i l’escola que cal preparar-se per al futur. Esforç, sacrifici, anys de formació i, sobretot, molt treball. Als joves catalans els hem explicat el que era una república i pateixen l’herència d’una blindada i menyspreable monarquia. Els hem mostrat com defensar la llibertat i la república en les votacions de l’1 d’Octubre. Ho havíem fet també com una festa major, al novembre del 14. Molts anaven agafats de la mà dels pares i avis, que emocionats mostraven al futur, el seu futur, com aquest es construeix en una festa de la democràcia. Als joves els hem garantit la llibertat de pensar, imaginar i decidir. Comproven indignats que quan emeten el vot, l’expressió màxima del seu pensament, llibertat i voluntat, els poders de l’Estat els diuen una i altra vegada que no val res. No val l’1 d’Octubre, però tampoc val quan sota la bota de la força del 155, voten, guanyen i els roben el resultat. Els queda el gust amarg de veure els seus elegits, no proclamats, ni a l’Ajuntament, Congrés i Senat. Pitjor encara, en aquesta Europa creada per unir voluntats i futur, tampoc hi ha empara, tampoc hi ha dret, tampoc hi són contats. Han viscut una democràcia corrupta i edificada en pilars de fang, essent amables amb la paraula, on els governants fan tot el contrari del que els exigeixen. Quan aquests joves treballen, constaten que ells i l’empresa paguen una quantitat considerable en quotes de la seguretat social. Si els preguntes si cobraran algun dia la pensió de jubilació, tots sense excepció et responen que no. Saben que són objecte d’una estafa descomunal i l’estafador és l’Estat sobirà. Els hem explicat fins a la sacietat que tot i que “cuando la fuerza es mayor, el remedio es correr” la dignitat no s’ha de perdre mai. Saben que el canvi climàtic és una terrible realitat i que la seva feina estarà condemnada i substituïda per una màquina. Els que no compleixen ni compromisos ni promeses, els asseguren que establiran la renda bàsica garantida, però veuen a casa seva treballadors i classe mitjana, com els seus pares estan exhausts, doblegats per la injustícia i l’espoli. A tots els anomenen violents, quan la majoria són valents defensors de drets i obligacions. Defensors del seu futur, que és el nostre.