Això sí que és malversació

Condemnen per malversació de fons públics per organitzar el referèndum de l’1-O i condemna del Tribunal de Comptes a una part del govern de la Generalitat, per la celebració del referèndum del 2014, que sense la prohibició del govern de l’Estat va resultar una festa reeixida i transversal, exemple per al món, de com un poble exercia els seus drets invitant al diàleg i l’acord. Per posar urnes catalanes, condemna per malversació de fons públics, amb presó, exili, multes milionàries, inhabilitació, embargament de propietats i l’escarni d’apropiar-se dels diners de tots. El Sr. Sánchez ha convocat les quartes eleccions dels darrers quatre anys. Abans, però, s’havia inhabilitat diputats elegits en una bruta actuació pròpia dels pitjors delinqüents. Tot i això, se’ls oferia el regal de la investidura per part d’ERC. Més de la meitat del Congrés suplicava el pacte acceptant imposicions, dels que, amb irresponsable prepotència, el feien impossible. No oblidem que el president en funcions, encara avui, ho és fruit d’una moció de censura amb els vots dels que ara considera pestilents terroristes. Ses senyories intentaran fer president un personatge que ha demostrat en pocs mesos que no compleix cap pacte, que canvia d’opinió del matí a la tarda, que exerceix barroerament de president fent el ridícul mundial, penjant el paracaigudista del fanal i convertint la mòmia del dictador en trofeu de feixistes. Convocant eleccions, fa perdre diputats al seu partit i als que necessitava com a socis preferents. El seu adversari de referència millora electoralment i els ciutadans emprenyats canvien els falangistes moderns pels falangistes de sempre. Els independentistes, per contra, augmenten la seva força, no tan sols a Catalunya, sinó a tot Espanya. El cost de tot això és una malversació de milions i milions d’euros i d’oportunitats, de temps perdut, de prestigi internacional... A aquest perdedor, en lloc de fer-lo dimitir, pretenen investir-lo president, i dic pretenen perquè no m’estranyarien unes cinquenes eleccions. Quan els grans problemes truquen a la porta i es requereixen pactes d’Estat per apaivagar la patacada que és a la cantonada, prefereixen la repressió contra els únics que paguem la festa.