El millor privilegi (i 2)

És de primordial importància que el sistema sanitari compti amb tots els mitjans per tractar les persones. L’administració catalana ha de fer un gran esforç per compensar aquest servei i també repensar una estructura més moderna i transparent que ens asseguri futur. La salut s’ho val. El Col·legi de Metges està preocupat per la continuïtat del nombre de metges que cobreixin la gran demanda sanitària dels propers anys. Milers de metges es jubilaran molt aviat sense un recanvi generacional, situació que s’agreuja i molt al perdre una part important d’aquests metges, que, una vegada formats, es desplacen a llocs on se’ls valora i compensa més. Si algú passeja pels passadissos dels nostres hospitals, podrà constatar que la presència de professionals d’altres països augmenta cada dia. Mentre magnífics professionals de salut, metges, infermeres, fisioterapeutes, entre molts altres, marxen a nodrir serveis d’altres països, el sistema sanitari català, privat i públic, busca en la incògnita borsa de treball del món mundial els seus substituts. Una població que envelleix és una població que necessita més mitjans personals i materials. Els tractaments d’aquesta població requereixen una modificació dels criteris d’actuació que fins ara s’han utilitzat. L’actual sistema d’estudi de la medicina es basa en la limitació del nombre de professionals, mitjançant barreres, sovint insuperables per bona part dels joves que han de triar carrera. Les notes de tall per accedir als estudis, els anys de duració de la carrera i la gimcana posterior per accedir al sistema públic, així com la valoració equívoca de professionals de primera i de segona, comporten desajustos que seran molt cars i perjudicials per a una població que no es pot permetre perdre la salut o no recuperar-la per causa del mateix sistema. Els invito a reflexionar sobre algunes qüestions: estan plenament aprofitats els milers de farmacèutics que dispensen medicaments? Ho estan els milers de veterinaris garants de la seguretat alimentària? S’utilitzen en totes les seves potencialitats els milers d’especialistes d’infermeria i fisioteràpia? El reguitzell de preguntes que em ballen pel cap és infinit. Amb els recursos escassos cal optimitzar les prestacions i les capacitats.