Negociar? (3)

Una mala notícia ha sacsejat el vesper espanyol i és boníssima per a l’apallissat ruc català. Encara hi ha jutges justos lluny d’Espanya i només això explica per què som tants els que volem la nostra independència d’un Estat en el qual les males notícies per als espanyols són bones per als catalans. Cada dia ens avisen que el govern d’Espanya serà possible gràcies als vots del partit més independentista i republicà de Catalunya. En el primer article explicava una obvietat: Espanya i el PSOE no han complert mai els compromisos amb els catalans, ja siguin formulats electoralment, signats en pactes solemnes o, el que és pitjor, promulgats en lleis del més alt rang. Recorden els compromisos estatutaris d’inversió a Catalunya? Recorden les sentències del TC favorables al Govern de Catalunya incomplertes per l’Estat? En el segon article explicava una altra obvietat: Espanya és ingovernable sense els catalans, i 4 eleccions en 4 anys en donen fe. No són capaços de posar-se d’acord ni tan sols amb el PSOE de com fer justícia econòmica, social i política als catalans i ens volen fer creure que es posaran d’acord tots plegats per fer justícia a tot Espanya. I ara, en aquest tercer article no em cal explicar, perquè ja ho ha fet el Tribunal de Luxemburg, com a Espanya són capaços de pervertir inclús el més sagrat de la Justícia. El joc brut de les clavegueres de l’Estat, la violència desfermada dels que haurien de ser garants de l’ordre, la repressió salvatge de tots els poders institucionals, l’espoli econòmic als ciutadans de Catalunya, la negació continuada de la nostra identitat, el menyspreu de la nostra llengua i cultura, l’esclafament dels drets més elementals, la ignomínia de deixar sense feina, sense casa i sense futur les classes treballadores, sense mitjans la classe mitjana, esgotada pel saqueig continuat, la condemna a una catàstrofe climàtica, etc. Tot això i molt més no se soluciona amb un pacte de falses promeses i nous incompliments. No solucionarà res un pacte de la misèria amb PSOE i comuns i menys per la falsedat que és per barrar el pas a la ultradreta, perquè, ans el contrari, els estan fabricant una autopista. Paraula de Tàcit: “Solitudinem faciunt, pacem apellant.” Ells fabriquen la desolació i l’anomenen pau.