Les bones intencions

M’agradaria equivocar-me en el sentit d’aquest article i poder rectificar. Ho voldria fer pel meu interès i pel de tots. Pedro Sánchez va desglossar en la seva intervenció parlamentària un seguit de compromisos. La cançó del bon sentir. Un programa de bones intencions. Els ciutadans no vivim d’això, ja que necessitem, com el pa que mengem, realitats. L’espectador atent va poder veure en algunes intervencions de progrés la falsedat de les propostes i, també, com Pablo Iglesias els donava la raó amb evidents signes afirmatius, especialment en les topades per Europa. Això no els ha impedit acceptar un govern on només les propostes superficials i propagandístiques es compliran. Per a les grans reformes ens diran que hem d’esperar, que no poden o, el que és pitjor, que són culpa de les exigències maximalistes dels catalans, dels necessitats, dels joves, les dones, la crisi... La llei física que tota acció provoca una reacció igual i contrària es confirma en la política. Dels incompliments de les esquerres, es fabriquen frustracions, i la desolació dels desposseïts es converteix en reacció igual i contrària, convertint en autopista el fangós camí de la ultradreta. Hi ha ultradreta perquè la naturalesa humana dóna cabuda a tota aberració possible, ja que els humans som capaços del millor i també del pitjor. Creix a tot Europa perquè aquells que prometen solucions són fabricants de nous problemes, en una societat exhausta i decebuda. Un dia ja no els servirà l’eufemisme de votar el “mal menor” sense aportar cap solució. Fins ara, aquesta aberrant falsedat els ha funcionat per mantenir una menjadora de vividors en la qual cada dia s’afegeix algúmés. A França hi ha presidències que han sumat per barrar el pas als Le Pen i Cia, però aquestes, lluny de donar solucions, són fabricants de majors frustracions. Al país veí constatem violència desfermada, no per capritxoses demandes, sinó per salvaguardar les pensions, el benestar social o el treball. Les velles maneres no serviran per solucionar els problemes de les persones i correm el perill que els extrems s’imposin. Patim el canvi climàtic, el canvi tecnològic, la revolució administrativa, el canvi de cicle econòmic i social, i calen solucions a l’alçada.