Els focs que vindran (2)

Newton deia que els seus descobriments havien estat possibles perquè havia cavalcat a espatlles de gegants. Les advertències que des de la ciència, el coneixement i l’experiència ens assenyalen un futur desolador haurien de ser ateses. Sé que molts asseguren que no hi som a temps i que individualment no hi podem fer res. Quan facin aquesta afirmació, mirin el seu entorn i, imaginant-lo cremat, incloguin a la visió els éssers que estimen com ho han hagut de fer les famílies cremades d’Austràlia, el Brasil, Colòmbia, Portugal, Califòrnia... Aquestes, confiades, es pensaven que els bombers, amb sofisticats mètodes antiincendis, podrien apagar el foc. Estaven segurs que seria un malson passatger, eventual o dels altres veïns. Els bombers ens expliquen que els incendis cada any evolucionen de forma més explosiva, més violenta, avançant ràpidament sense aturador. En els focs de Portugal del 2017, en una tarda es van cremar 274.000 ha. El foc d’Austràlia va avançar en un sol dia més de 60 km. No cal anar gaire lluny per descobrir que el foc de l’estiu passat de la Torre de l’Espanyol va avançar 21 km en unes hores. Davant d’una explosió així, els bombers només poden allunyar-se’n perquè no tenen capacitat d’extinció directa. Quan un incendi emet més de 10.000 kW per metre d’energia, un bomber només pot allunyar-se’n per no patir cremades. Un incendi normal emet de 3.000 a 4.000 kW/m. Els incendis d’Austràlia han arribat als 130.000. El de la Torre de l’Espanyol en va marcar 80.000 i si no va ser molt més devastador va ser perquè els bombers van poder aprofitar un mosaic agrícola. No cal esperar la sort d’unes condicions meteorològiques favorables que canviïn l’avenç del foc, sinó preparar el territori perquè permeti lluitar contra aquests incendis. Quan Catalunya va crear el cos de bombers tenia un 34% de massa forestal, avui, en canvi, en té un 70

%. El model agrícola del nostre país no permet la supervivència dels nostres valedors del territori. Des de fa molts anys la pagesia agonitza i el territori s’abandona. El model d’agricultura i ramaderia actual agreuja el problema en lloc d’evitar-lo, però tret de molt bones paraules, els pagesos i ramaders de sempre, l’explotació familiar pagesa, només rep la desconsideració general.