Acció i reacció (1)

La feina se’ns acumula. Feina de supervivència. No parlo de sobreviure a la malaltia, ja que aquesta és una lluita constant des del dia del nostre adveniment. Coronavirus? No hi ha lloc en aquest diari per a la llarga llista de malalties i accidents que poden hipotecar no ja el futur, sinó el present immediat. No parlo de sobreviure a les malalties sinó de la incapacitat d’encarar la situació des de la perspectiva de la realitat. Tots sabem que la previsió, la planificació i l’execució dels plans amb lideratges de capacitat i determinació són imprescindibles per aconseguir l’èxit. Quan el poble era petit, era feina senzilla, però ara el poble és el món sencer. Un poble que no camina pausadament i reflexiva, sinó que corre embogit en totes direccions al so d’una música gens harmònica. L’equació de previsió té moltes variables i algunes, fins i tot, són totalment imprevisibles perquè es basen en la malifeta d’uns pocs. Moltes sumes multiplicades per un zero et tornen una i altra vegada al punt de partida i en el cansament i la desesperança de tants passos enrere, perdem de vista el nostre interès col·lectiu. El 2008 vaig escriure una sèrie d’articles en què explicava el conjunt de crisis que havien assolat les economies de països i continents sencers. La del 2008 tenia una mica de totes aquestes i era un model quasi perfecte de l’avarícia i l’estupidesa humana. Advertia que les seqüències eren cada vegada més pròximes, més terrorífiques i més globals. De la Gran Depressió del 19 al 39, amb guerres mundials incloses o consegüents, en sortiren grans lliçons. Desgraciadament els grans projectes del principi han desembocat en grans i evidents decepcions. Passaren 60 anys abans d’arribar al crac del 2008 superant els avisos previs amb creixements tant falsos com virtuals. Esquivàvem el final de patró or del 1971, la crisi del petroli d’aquell mateix any, seguida d’una segona el 79, entremig els petrodòlars del 74, la imposició del neoliberalisme econòmic del 80, la caiguda del bloc soviètic del 89, els contes de la lletera de la bombolla tecnològica del 2001, adobats en el mateix any pels atemptats als EUA. Si fan memòria recordaran multitud d’altres avisos polítics, socials i econòmics. Han passat 12

anys i ens trobem en la casella d’inici.