El reiet

Un amic em dóna la notícia. El reiet “simpàtic” se’n va d’Espanya. Se’n va, se’n va!, no deixa de repetir. Jo, que ja tinc una edat, li pregunto “saps si s’emporta tota la família?”. Se’m queda mirant com aquell que s’adona que la bona notícia és una mala notícia. No entenc ni entendré mai un país que accepta una vegada i una altra l’esperpent de Valle Inclán com a natural forma de viure. Any darrere any ens superem a nosaltres mateixos. Un poble que pot votar els seus dirigents, amb la missió gens desdenyable d’administrar la seva cartera i futur, hauria de vigilar a l’hora de complir amb l’avantatge que tenen els pobles lliures. Dels milions de ciutadans del món, no es pensin que són tants, de fet, som minoria els que ho podem fer. Per l’experiència dels darrers anys, a Espanya podem elegir qui ens robarà. De fet, els deixarem fer-ho amb abundància, continuïtat, reincidència i, sobretot, amb impunitat. Fins i tot, amb l’aplaudiment de la claca i la indiferència de la majoria. No tan sols podem triar les persones, sinó la forma de governar-nos, les institucions, les formes, les maneres... I sobretot, promulgar les lleis que ens garantiran llibertat i progrés o ens encotillaran en l’estultícia dels miserables. Renunciem contínuament a allò que sabem que ens convé, per la comoditat de mantenir allò que segur que ens destruirà.

La democràcia espanyola tenia com a missió primordial passar pàgina de la trista història de dictadures militars i reis sifilítics i obrir la porta a la construcció d’un país en què es pogués viure. En aquesta Espanya hem vist com el director de la Guàrdia Civil era condemnat per corrupció i ves a saber què més, després que cap guàrdia civil se n’adonés, se’ls escapés dels nassos des de la Direcció General i hagués de ser detingut per la policia de Laos, que el va entregar amb falsificació de papers d’extradició inclosa a l’aeroport de Bangkok. Si això és possible, com no ho ha de ser que al fill polític de Franco, Rei emèrit d’Espanya i pare del reiet actual, se l’inviti a marxar del país, amb carta d’agraïment de la família i el govern inclosa. Deixarem una vegada més, per més endavant, l’exemplaritat necessària per als nostres joves, en un moment que els cobrem fins i tot per respirar l’aire viciat darrere una mascareta.