La porcina pesta

Hi ha un bon amic que sempre em pregunta com ho faig per trobar la valentia suficient per enfrontar-me als gegants, que de forma conscient o inconscient, abusen de la seva força. Jo sempre li dic que la qüestió no és de valentia, sinó saber triar entre els gegants que ajuden i els que abusen. Per què callar davant el sistema de salut o els jutges que un dia et poden esclafar, si saps que si et trobes un bon professional, et salvarà la vida o et farà justícia, encara que siguis el seu implacable crític. Per contra, saps com ningú que si caus en mans d’un carnisser, i que em perdonin aquests, t’escorxarà sense compassiva, ni culpable actitud, perquè per ignorància, maldestra professionalitat o simple maldat, trobarà la justificació necessària per continuar dormint com el beneit que és, encara que fins a la vigília es comptava entre els teus millors “amics”. Escolto mentre escric aquest article Una voce poco fa i sé, com en l’ària de Rossini, que si trobem les aliances necessàries, vencerem, encara que només sigui per pura supervivència. Per tant, no hi ha més remei que “acabar”, i ho dic sense embuts, amb els que poden i ens volen escorxar. En Sánchez Vizcaíno, un dels savis mundials de la pesta porcina, parla sempre del Principi de Precaució i jo, que soc poc savi, sempre afegeixo que a més de parlar-ne l’hem d’aplicar, per evitar la desgraciada fase d’exterminació. Molt encertadament el Col·legi de Veterinaris de Lleida ha programat una conferència perquè els veterinaris joves coneguin una malaltia que per sort encara no coneixen. No n’hi ha prou, han de fer més, molt més. Han d’encoratjar públicament els companys veterinaris a dir molt fort i ben alt que en aquests moments la importació de garrins vius d’Europa és un insult a l’ètica professional, per les conseqüències en el benestar animal, un atemptat a l’economia nacional i una irresponsabilitat, que posa en escac i mat la feina ben feta de tota una generació de veterinaris, que varen aconseguir eradicar unes malalties que portaven sofriment i desesperació a milers de famílies de ca nostra. I no tan sols ho ha de fer el Col·legi de Veterinaris, sinó que les autoritats sanitàries i les judicials han d’advertir als imprudents que la seva imprudència pot ser delicte penal.