De mica en mica

Si escoltem els portantveus del PDCAT i ERC, podríem pensar que en l’aprovació dels pressupostos d’aquest any reduïm de mica en mica la immensitat de l’espoli. Tot el contrari. Aquest es consolida i es multiplica i, en canvi, les promeses i millores d’inversió en els pressupostos, una vegada més, s’incompliran. Algú raonadament m’argumentarà que no ho sabem. Ja es veurà, com fins ara s’ha vist com els diferents governs de l’Estat han incomplert any rere any, i pressupost rere pressupost, totes les partides aprovades per la llei de la constatació, o no, de les promeses electorals amb Catalunya. La Llei de Pressupostos de l’Estat és una monumental estafa. Una vegada i una altra hem vist com després de solemnes pactes, enunciats com a grans victòries reivindicatives d’imprescindibles obres per Catalunya i els seus ciutadans, s’han quedat ni més ni menys que en una burla als Presidents Tarradellas, Pujol, Maragall, Montilla, Mas, i als no anomenats ja no els han aixecat la camisa, sinó que simplement els han fet desaparèixer sense opció a pactar gran cosa. Fins i tot s’han incomplert els preceptes pressupostaris aprovats en la llei del nou Estatut. Recorden? Aquell retallat, i tornat a retallar per uns i altres. Ningú va retallar, però, els compromisos d’inversió mínima en funció del PIB català, perquè simplement ja tenen clar que digui el que digui la llei, sigui quin sigui el pacte, i sigui quin sigui el carallot de torn en la firma, els catalans, parlin català o parlin castellà, són simplement rucs de càrrega. Els pressupostos de l’Estat no s’han complert mai. Ho ha demostrat i reivindicat des del més nacionalista fins al petarder botifler. És tan bèstia la cosa que és una constatació que els diners d’aquestes partides, no invertits a Catalunya, no han desaparegut en el forat negre espanyol, sinó que s’han desviat a altres “necessitats” autonòmiques, amb un desvergonyiment propi de monarquia espanyola. Si és així, per què els Rufians de torn pensen que seran més espavilats que els seus antecessors? Per què facilitar la governabilitat a qui no compleix res, no negocia res i es comporta com a avalador de xoriços i malfactors? Em demanen que no critiqui al bloc independentista.

Val, però permetin al menys que digui “Arri!!”