DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
La llum darrere la mascareta
Hom ha pogut llegir en aquest diari que havia mort en Leta. En aquests dies d’amargor, sembla una notícia més, empetitida per la magnitud del desastre que ens toca viure. Com altres grans benefactors, ens deixà en la soledat dels familiars més íntims i en un silenci esfereïdor, trencat pel sanglot ofegat d’aquells que estimaven i estimem els que deixen petjada d’honor i amistat. Perdonin que contradigui el meu diari i asseguri que en Leta no morirà mai. Estarà per sempre en la història i en el cor dels milers de ciutadans, que s’han vist i es veuran protagonistes en la seva obra genial. Hi haurà qui digui que els seus colors només il·luminaven la ciutat de Balaguer i s’equivoquen, atès que si miren bé, hi trobaran la bona gent del nostre petit i bonic país. La seva obra és tan immensa que els trobaran tots sense deixar-se’n ni un. Les persones, els treballs, els anhels... i els costums i les tradicions i... sobretot, els sentiments dissimulats per una alegria sense límits. No trobaran en la seva obra ni una sola pinzellada d’amargor. Fins i tot la crítica més ferotge regalima el color de la ironia, la llum sarrona de la voluntat per mostrar la millor cara de la societat i el ferm traç d’una veritat de creences i conviccions mai traïdes. Potser les imatges semblaran arrelades a una ciutat, a l’ombra d’un conegut campanar, d’una plaça porticada, d’uns carrerons i placetes on hi bullen el treball dels marxants, dels firaires, dels ramblers, de tants i tants... Però si miren amb atenció, hi podran veure glatir el cor dels catalans. Només una persona que estima i estima molt pot deixar la generosa i colossal obra d’en Frederic Letamendi i Ollé, i fer-ho amb la rialla sorneguera darrere una mascareta del cartell de Festa Major. Les seves pintures mostren el nostre somriure sense tristor, ensenyant la manera de ser gegants en un món on la foscor ens fa sentir petits. Ell ens mostra els colors de veritat, de sempre i per a l’eternitat, perquè si el necessitem només ens caldrà mirar les seves pintures per mostrar-nos tots els colors de l’arc de Sant Martí. La seva reeixida obra ens mostra, en el que sembla ben poc, moltíssim, ens arranca una rialla de felicitat i ens mostra, com un mirall, l’enyorada i estimada vida dels nostres vilatans.