DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
Tornem-hi
Tothom va poder contemplar en temps real i en directe com el dia 1 d’octubre un poble modèlic i pacífic volia votar i decidir el seu destí, en compliment del mandat dels organismes internacionals i la majoria del Parlament. Dic que volia votar perquè tot el món mundial va poder veure en temps real i en directe com unes bèsties salvatges, incomplint les seves obligacions i jurament, apallissaven i maltractaven persones de tota condició i edat.
Tothom, per a vergonya d’Espanya i la CE, va veure en directe i en temps real com unes institucions espanyoles, incomplint la seva obligació i jurament, utilitzaven la no-legalitat com a instrument de venjança, repressió i sotmetiment. Tot el món mundial ha pogut veure en temps real i en directe com una vegada i una altra, la verdadera justícia i les institucions internacionals evidencien que Espanya encara és un país corcat per la història d’una monarquia corrupta i els aixecaments militars.
Tot això i molt més ha estat possible per la complicitat en el delicte i la infàmia de la Comunitat Europea. Aquestes i altres accions irrefutables deixen la memòria inesborrable a propis i estranys d’uns fets que avergonyeixen els ciutadans honorables del món i posen en safata als que són com Espanya d’excusar-se en aquets fets, per dir-los en coreà, xinès, rus i arameu, si cal, que la CE no pot donar lliçons ni de democràcia, ni d’ordre públic, ni de justícia, ni de llibertat, ni de terrorisme, ni de corrupció, ni de res de res, perquè avala i acarona un país que ha sublimat tot això a la categoria de terrorisme institucional.
La patètica figura del Sr. Borrell a Rússia és la patètica imatge d’una Espanya i una comunitat que tenen cua de palla.
Però els ciutadans de Catalunya és ben cert que no viurem, tan sols, dels principis democràtics i ètics, que, sent imprescindibles, no són suficients per posar un plat a taula i, llavors, desespera constatar que Espanya segueix menystenint la voluntat de pacte i acord dels catalans, deixant de banda la taula de diàleg compromesa i mantenint un espoli inacceptable. Diumenge tornarem a votar i guanyar unes eleccions i ells, els espanyols, continuaran ignorant-ho.
La victòria real serà quan estiguem disposats a lluitar per fer complir el resultat..