DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
Massa tàctica
La nit electoral tots vàrem comprovar en directe com alguns personatges ens mostraven la cara cínica de la pitjor política. Algú adduirà que això és l’art de la política i jo els diré que no hi ha ni art ni decència a mentir per fer combregar amb rodes de molí uns ciutadans que necessitem solucions després de les eleccions.
Alguns comentaristes contradient el que és evident i argumentant paràmetres que les matemàtiques refuten ens mostren el color de la seva nòmina. El càlcul i la lògica estan renyits quan es parla de política.
Ni Aristòtil és capaç d’explicar la lògica més aberrant i la negació de fets que són irrefutables. Des dels temps d’Euclides, els matemàtics han estat d’acord que una teoria és factible si es basa en un Primer principi, i acceptant que aquest no requereixi demostració per evitar la Regressió a l’infinit o el Raonament circular.
Com que tot canvia en la vida, ja que un descobriment obre la porta a una nova immensitat de coneixements, el genial matemàtic alemany Hilbert posà les bases perquè els axiomes passessin a considerar-se d’existència independent a tota realitat exterior. Haurien de respectar però tres condicions: ser ben formulats en el llenguatge lògic en què s’expressen, no derivar d’altres axiomes de la mateixa teoria en qüestió i no contenir axiomes que es contradiguin entre ells.
Ni Poincaré, Wittgenstein, Neumann, Turing i Russell junts són capaços de donar una explicació de lògica matemàtica, no al resultat, sinó a la interpretació d’aquest. O potser no cal complicar-se tant la vida i no cal buscar ni lògica, ni decència, en els comportaments polítics d’aquells que negaran una i altra vegada l’evidència que Catalunya vota una cosa i Espanya en decideix una altra.
Mentre el candidat Illa anunciava que havia guanyat, recordant l’Arrimadas de fa quatre anys, una plèiade de personatges de tot tipus el proclamaven com a legitimat president de la Generalitat. Les matemàtiques electorals seran canviades per les de seguir fotent els catalans, negant democràcia, torpedinant diàleg, desgastant futur, retallant pressupostos, sembrant conflictes, espoliant recursos i malbaratant un progrés social imprescindible, esperant tàcticament asseguts que el cadàver de Catalunya els passi per davant.