Salvem l'estiu salvant vides

Unes persones que han assolit l’èxit en la seva exigent professió ens expliquen en un anunci publicitari, en aparença comercial, que cal reflexionar en com estem fent les coses. Ens ho diuen aquells que han demostrat que són els millors del món. Ens diuen en positiu que han pres les mesures necessàries i que quan els ho han demanat, han tancat. No diuen, educadament, que sovint l’exigència prové de qui mai ha guanyat res. Saben que venen temps difícils i que els patirem com ningú. Ens diuen que innovaran, investigaran, crearan... i que treballaran de sol a sol, buscant l’excel·lència amb la professionalitat dels millors. Ens confirmen que per triomfar han necessitat els homes i les dones compromeses en la producció de la terra i del mar. De la nostra terra, del nostre mar... de la nostra proximitat. Sabem que el seu èxit ha estat possible amb gegantina il·lusió, risc, treball, autocrítica, inconformisme, sacrificant sovint massa de la seva felicitat per fer-nos feliços en cada mos, en cada olor, en cada tast... I sabem, com ningú, que ho han fet, perquè és el que han fet sempre. Ells ho han demostrat, ens ho han demostrat. Sabem que això no és només el seu mitjà de vida, la seva manera de viure, sinó també la nostra. Sense les petites coses, la vida es fa insípida. Sense l’aliment de l’ànima que aporten la cultura, la relació, la rialla desfermada, la vida no serà viscuda, sinó passada. Si fos el gerent d’una empresa anomenada Espanya, amb totes les condicions d’oferir gaudi als milions de turistes que ens visitaven i que per la pandèmia estigués en perill de fallida econòmica, hauria d’espavilar-me a garantir als visitants el que teníem i, a més, seguretat sanitària. Aconseguiria les vacunes necessàries per protegir els nostres treballadors, que no són altres que els milions de ciutadans de l’empresa Espanya i regalaria la vacuna als visitants, dotant-los del carnet de seguretat mútua. Un sol mort menys entre els meus ja em compensaria la despesa. Encara ho compensaria més preservar-los de la fam i la infelicitat, causa de moltes altres malalties. Si no ho fes així, els accionistes de l’empresa m’acomiadarien. Si no salvem l’estiu, temps de collita, la fallida i l’acomiadament general estan assegurats.