La nostra

Un llibre és un tresor i una biblioteca el tresor dels tresors. Durant segles eren el magnífic contenidor de la cultura, que escrita era la millor herència per al futur. Eren el principal vehicle de transmissió del coneixement i del pensament. Per això, tants llibres no han arribat als nostres dies, ja que sempre hi ha qui intenta impedir la universal panacea del saber. La cultura catalana que alguns botxins intenten negar és un fet des de fa més de 800 anys, i ho testimonien irrefutablement els llibres. Els de llavors i els d’ara. Hem hagut de superar massa intents d’esborrar-la del mapa i del cor dels catalans. Sembla impossible que, sense disposar dels mecanismes del poder de l’Estat i en companyia de veïns perniciosos, la cultura catalana hagi assolit el nivell de prestigi internacional, que hom, menys Espanya, reconeix. Una civilització singular, la nostra, ha estat capaç de conservar i transmetre la saviesa dels anys, mitjançant una forma escrita de genialitat innegable. Des de l’Espanya uniformista, algunes veus que mostren vocació inquisitorial en el dubtós art de cremar el que no entenen consideren la nostra cultura un invent “supremacista”, de mot imposat, ja que al nostre diccionari no existeix i a la nostra llengua un perniciós dialecte. La nostra literatura, espill d’una cultura mediterrània i universal, ha estat sempre oberta, respectuosa, integradora i especialment conciliadora. Desgraciadament constatem com fins i tot alguns territoris que gaudeixen d’aquest tresor l’intenten arraconar i disfressar amb restriccions inadmissibles i ridículs subterfugis. Hem estat capaços d’integrar en la nostra cultura molts d’aquells que un dia varen ser acollits i ens regalaren la seva genialitat en la nostra llengua. Els llibres ens transmeten cultura, ciència, dret, coneixement... i sobretot l’immens plaer d’obrir finestres a totes les meravelles, reals o imaginàries. Una demografia escassa, un territori bonic però petit, uns veïns poderosos i sempre enfrontats, han obligat uns pocs a donar més, molt més, de l’exigència natural per cultivar la ment i el treball assolint l’excel·lència. Benvingut Sant Jordi i benvinguts els escriptors que deixen empremta en un llibre, del millor d’ells i tots nosaltres..