Moda o realitat?

Estic admirat del nombre d’estudiants que em demanen opinió i col·laboració per als seus treballs de final d’estudis sobre el canvi climàtic i el benestar animal. Normalment són els pares qui em demanen una entrevista amb els seus fills.

Alguns no els conec de res i m’estranya que contactin amb aquest jubilat toca nassos. Em quedo bocabadat d’alguns plantejaments d’aquests joves brillants amb futur incert.

Que el canvi climàtic està de moda entre el jovent és un fet. Que estiguin disposats a sacrificar res del seu entorn per revertir-lo és una altra qüestió.

Fa uns anys vaig escriure en aquesta col·laboració un article sobre la teoria de Gaia de James Lovelock. Llavors el canvi climàtic era un fet en la comunitat científica, tot i que n’hi havia tants que el negaven, com que l’afirmaven.

No era, però, un tema amb credibilitat en la majoria de la població i érem uns pocs il·luminats els convençuts, ja llavors, que calia fer-ho millor. Dona una pista el fet que aquesta teoria va ser formulada el 1969 i no va ser publicada fins 10 anys després, difosa per la biòloga Lynn Margulis.

Costava llavors fer entendre que els humans, a diferència de les 5 anteriors, per causes externes, seríem els responsables directes de la sexta extinció en massa del planeta. Des d’aquells anys s’han produït multitud de descobriments científics que avalen una situació catastròfica.

La consciència mundial per revertir la situació ha arribat a amples capes de la societat i en especial als joves. De la mateixa manera, hem viscut nombroses cimeres frustrants sobre el clima.

Hem vist com una nena feia de persona gran, molt gran, i renyava amb tota la raó aquells que no fan ni deixen fer la feina per assegurar-los el futur, malgrat exigir-los molts sacrificis en formació, educació i aprenentatge durant els millors anys de la seva vida. Desgraciadament és molt fàcil accentuar els tòpics i assenyalar les vaques com a culpables del canvi climàtic.

Encara és més fàcil aprovar pressupostos per crear nous departaments plens de persones amb l’única feina d’amuntegar muntanyes de papers, posar problemes a les solucions i fer perdre el temps als verdaders voluntaris per conrear, produir i conservar, salvaguardant els nostres petits pobles..