República sense pagesos?

Els pagesos pateixen la realitat econòmica, la globalització, les cadenes de distribució, l’asfixiant legislació, el despectiu menyspreu de massa ignorants, el suport de pocs, i un reguitzell de mals governs, deixant el cens de l’empresa familiar en un obituari testimonial.

Els pagesos viuen en una casa sense teulada i, massa sovint, el govern els subministra un paraigua xinès. Ja fa massa que el nostre país menysprea una activitat que administra els principals recursos naturals.

La llista de noms i cognoms és tan curta que la consellera se’ls podria aprendre de memòria.

Sembla que la modernitat aconsella una política sense pagesos, al considerar l’agricultura una activitat residual, digna tan sols d’una atenció secundària. Cada vegada que hi ha una remodelació de govern, es constata que la titular d’Agricultura és la peça sobrera del trencaclosques polític.

La resposta a les necessitats dels pagesos, cada dia més empobrits i endeutats, aclaparats per una legislació aliena i una administració policial que els converteix en treballadors barats del banc, està més allunyada dels pagesos i més propera a la gent que no produeix res.

Calia explicar i demostrar a tota la població l’estratègica importància dels nostres pagesos i ramaders. No s’ha fet, ans el contrari.

Els pagesos no són estimats, ni molt menys reconeguts, i així no poden sentir-se protagonistes en un país que no els hauria de ser aliè.

Legions de funcionaris (acabaran sent tants com pagesos), amb una preparació envejable, són menystinguts en les seves capacitats dedicant-los a vigilar el que vigila. Són presoners de muntanyes de papers i botxins d’una pobra gent convertida en espècie en extinció.

Sent els pagesos els verdaders protagonistes i coneixedors del territori, són vigilats i tractats injustament com a delinqüents, enemics del medi on viuen, contaminants de l’aigua i aliments que beuen i mengen.

La política fins i tot desterra els pagesos del nom de la Conselleria, ja que ara fa més modern ser “climàtics” electorals. Emulant Noah Sealth: Fins que el darrer bosc sigui cremat, el darrer rierol enverinat, la darrera vaca sacrificada i el darrer peix de plàstic, a la conselleria no s’adonaran que sense pagesos a ells no els necessitem i que els diners no es mengen.