Inventar la veritat (1)

Des de sempre han existit els creadors de veritats.La història l’han escrit sempre els vencedors. En el cas de Catalunya, hem pogut, amb penes i treballs, donar a conèixer una veritat tan dolorosa que, sovint, fins i tot costa llegir-la i, encara més, pair-la. A una gran part dels catalans ens costa llegir el que fa tant mal. La nostra història està plena de salvatjades perpetrades pels mals veïns. Veïns que governen casa nostra per imposició, segle darrere segle. Algú dirà que els segles XVIII i XIX són molt lluny, que són el passat, que cal passar pàgina. Hom, però, guarda en la memòria familiar i en la pròpia, l’experiència del XX. I no hi ha ningú, que no hagi viscut en primera persona i en directe, els esdeveniments dels nostres dies. Per altra part, als hereus de la massacre, la tirania, el despotisme, la barbàrie, la dictadura, la prohibició, la salvatge repressió... no els agrada llegir ni aprendre com varen construir la seva Espanya de democràcia fingida. Als més cínics, els sepulcres blanquejats dels nostres dies, només els cal negar l’evidència, segurs que la ignorància farà la resta. Altres, els pitjors de tots, els professionals dels caragirats, sabent que amb això no n’hi ha prou, fabricaran una “veritat suportable” pels carallots i continuaran amb la seva feina, com a corcons dels pilars de la societat catalana. Ara hi ha mants personatges en gabinets amb pressupostos milionaris dedicats a fabricar la mentida necessària que permeti mantenir en el poder el testaferro de torn. Els manipuladors del dia a dia estan més ben pagats que mai.

Una minoria ens adonem de la falsa notícia, fins i tot la ridiculitzem i desgraciadament la minimitzem. Sentim dir al Sr. Sánchez, i com una cotorra sense vergonya, ho repetiran la resta de socialistes, que el Sr. Puigdemont s’ha de sotmetre a la justícia espanyola. Algú en una caverna ha escrit l’argumentari. Els autòmats repeteixen la frase. Molts coneixem la veritat inqüestionable i no és altra que hi ha una justícia europea i una injustícia espanyola. També sabem que aquesta frase amaga que el President els fa nosa, i nosaltres també. La propera setmana els explicaré com ens hem deixat “perdre” milions en un aeroport que mai va estar previst ampliar.