Assegurar-se la impunitat (i 5)

Durant setmanes he explicat com es tergiversa la història, el discurs polític, el sumari judicial, l’atestat policial.. inventant, fins i tot, la malaltia. He explicat com la figura del mentider professional deixa enrere el fosc assessor de claveguera i excel·leix en el pedestal de membre del Govern, amb pressupost il·limitat. No els importa la veritat, només cal fer creure. Saben que les emocions són canvis que preparen a l’individu per a l’acció, i per tant, generen les emocions necessàries per orientar-nos en la direcció més convenient per al seu interès. Ells disposen del comandament a distància. A Espanya hem vist que la jerarquia eclesial ha comès comptats abusos a menors, mentre que a França se’n documenten per centenars de milers. Hem vist com els infants robats són només relat de novel·la. Hem supeditat l’ecologia a l’economia del guany ràpid i fàcil destruint el futur.Som testimonis que la separació de poders es limita a un repartiment amb prebendes, que s’hauran de retornar amb pernades d’impunitat. A l’exèrcit se li subministra joguines de matar, sostraient els cabdals necessaris per al benestar social i el desenvolupament econòmic. El pressupost de defensa és tan opac com la seva funció, essent territori de comissionistes i traficants. Una massiva corrupció política, en què el rei fugat no és altra cosa en el relat oficial que una pobra víctima exiliada. Hem vist en directe per totes les televisions del món com s’ataconava amb acarnissament un poble votant. Per fer això i molt més, són necessaris la col·laboració del poder i un poble tenallat pel conformisme i la por. Hem vist com a Hong Kong un poble que no volia perdre la poca llibertat que gaudia era esclafat pel poder del poble, segrestat en un politburó. Cal rellegir El contracte social de Rousseau: “Per ser sempre l’amo i senyor, el més fort no ho és mai prou, si no transforma la seva força en dret i l’obediència en deure.” “Renunciar a la pròpia llibertat és renunciar a la qualitat de l’home, als drets de la humanitat i fins i tot als deures.” Vivim en un món en què els avenços tècnics permeten el control de la informació, amb la modulació d’idees i sentiments. Quan algú informa destapant els vergonyants secrets, el poder el condemna al calvari i crucifixió d’Assange.