El llop a casa

Aquests dies hom pot escoltar les notícies que arriben de la Conferència Mundial del Clima a Glasgow. Els líders mundials adverteixen dramàticament de les conseqüències del canvi climàtic. Els seus discursos en la primera conferència mundial de Ginebra de l’any 1979 eren majoritàriament de bones voluntats.

En les successives conferències, primer foren discursos diplomàtics, més tard convenients i ara dramàtics, quan en realitat haurien de ser tràgics, ja que les conseqüències no són per demà, sinó que afecten en la immediatesa milions de persones desplaçades, famèliques i malaltes, i causen no tan sols la seva desgràcia, sinó la seva mort. Després de la primera Cimera de la Terra de Rio de Janeiro el 1992, semblava que posaven fil a l’agulla, amb la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. No s’ha d’oblidar que les posicions cíniques d’algunes potències mundials, firmant i negant al mateix temps els convenis internacionals, condemnaven els acords a paper mullat.

Durant aquests anys, milers de milions de cabals públics s’han destinat a estructures burocràtiques i pegats foradats amb aparença de comèdia bufa. Les causes del canvi climàtic ja eren científicament conegudes i demostrades el 1979. La relació causa-efecte és evident, ja que tots ho patim en diferent mesura.

És del domini públic que només ens trobem en el preludi de la tragèdia. Els delegats a la Conferència demostren amb el seu desplaçament, allotjament, trasllat i despesa sumptuosa que la comèdia no s’atura. Al carrer, els ciutadans més conscienciats fan una altra vegada, una més, des de fa dècades, la manifestació de sempre demanant solucions immediates.

Solucions que requereixen canvis i sacrificis als que més tenim. Als que més gaudim. Desgraciadament, cap governant que vulgui presentar-se a unes eleccions demana al seu votant tots els sacrificis necessaris, sinó tan sols els imprescindibles i suportables que no afectin el sentit del seu vot.

A més, tampoc posen fre a l’avarícia empresarial del guany fàcil en favor de l’esforç conscient i compatible amb la conservació del medi i la humanitat. És com demanar al que ven pastilles que recomani la visita al psicòleg o la vida sana en lloc de fer-li comprar la panacea sencera.