El nen amenaçat

Em trobo a milers de quilòmetres de casa nostra. Cada dia rebo un resum de les notícies d’Espanya i del món. Em sorprèn que la notícia més destacada durant tres dies seguits sigui la polèmica creada entorn d’un nen innocent de qualsevol culpa. Un dels titulars diu: “Proteger al menor de Canet, objectivo del Gobierno de España.” Resulta que el Gobierno i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’han dirigit a la Generalitat per garantir la protecció del menor. Després que un jutge reconegués a la família el dret a un 25% d’ensenyament en català, el “Tribunal Colonial de la Injustícia de Catalunya” s’ha adreçat al conseller González i a la directora de l’escola perquè preservin la “protección de la intimidat del alumno i de los padres”, així “como la normal convivencia y el pacífico despliegue del entorno educativo”. El problema creat per uns jutges, allunyats del poble i de la justícia, exigeix que l’arreglin els súbdits. Aquest tribunal fixa 10 dies perquè es justifiquin les mesures per complir amb l’obligació d’impartir un 25% de les classes en castellà. La Fiscalia de Barcelona, també “preocupada” per la família i el nen, ha obert diligències per determinar si els missatges d’emprenyament general que s’escriuen a les xarxes suposen un delicte d’odi o de discriminació. En aquesta coral de forces d’ocupació del “pueblo vencido, cautivo y desarmado” s’afegeixen els polítics del “imperio más ridículo del mundo”, que fan cua per veure qui la diu més grossa. La tèbia resposta dels ministres del “gobierno más progressista de la història” només demostra que la riquesa lingüística d’Espanya és, per a la majoria dels espanyols, un problema i no un immens patrimoni. Amb declaracions progressistes no s’assegura el progrés. No comprenc com els serveis de protecció del menor no han demanat una investigació del comportament d’uns pares que no han dubtat a utilitzar el seu fill per fins partidistes i sectaris. A casa d’aquest nen només es parla castellà, i aquest té els coneixements d’aquest idioma totalment assegurats. El meu dubte és si té garantit el dret a conèixer el català. El dret de viure en una família normal. El dret de ser educat en civilitat. Jo almenys en tinc molts dubtes. Els jutges d’ocupació sembla que no.