Xuclant-nos el dit?

Mantes vegades he mostrat en aquests articles la meva indignació que ningú del CNI fos jutjat pels atemptats d’Alcanar, Barcelona, Cambrils i Sant Just Desvern. Les víctimes eren de molts països. Més de 100 ferits, centenars de persones traumatitzades i 15 famílies que no tornaran a gaudir dels que més estimen. Jo, com molts catalans, no tinc cap dubte de la participació en els fets de la panda d’inútils que forma part dels serveis secrets del Regne d’Espanya. Podrits per la seva terrorífica història franquista i engreixats pels milions perduts dels fons reservats dels Roldán i cia. Un CNI amb els fonaments corcats, milions d’euros de lliure disposició, impunitat manifesta, descontrol d’uns diputats amb cua de palla i un rei fugat com a cap suprem de la banda donen com a resultat el que tot el món mundial ha pogut contemplar en viu i en directe. Recorden aquella conversa del ministre de l’Interior amb el responsable de l’Oficina Antifrau de Catalunya? Qui pot gravar el ministre de la seguretat de l’Estat al seu despatx? Qui pot filtrar una fastigosa conversa, en què el delicte es perpetra en el Sancta Sanctorum dels responsables d’evitar-lo? Quina feina fan actualment els actors de la conversa, els encarregats d’evitar la gravació, els que la varen fer i els que la filtraren? Trobaran un seguit de personatges amb més galons, més quincalla al pit, ocupant llocs prominents o impartint “justícia” des de la magistratura. La delegada de l’Estat a Catalunya demana confiança en les institucions, assegurant que en Villarejo no té cap credibilitat. De fet, no hi ha ningú que no el vegi com un espantall. Un espantall, però, que formava part prominent de la banda de desgraciats que les fan de l’alçada d’un campanar. Hem de confiar en qui nega una comissió parlamentària de recerca de la veritat? En una Audiència Nacional que va negar que Villarejo declarés en la causa dels atemptats del 17-A? En uns mitjans de comunicació que mataran el missatger en lloc d’exigir seriosa informació? En uns inútils que tenien i potser encara tenen, com a confident, un assassí, traficant de drogues i manipulador de joves sacrificats junt amb molts innocents? Què farà Europa en defensa dels ciutadans massacrats? No podem seguir xuclant-nos el dit.