Com a delinqüents

Els veterinaris exercim una de les professions més difícils i necessàries per a la salut dels humans. Tothom sap que el veterinari tracta tots els aspectes de la fauna animal però pocs coneixen i valoren l’enorme importància que aquesta professió té en la salut humana. Necessitem alimentar-nos i, en aquesta vital acció, exigim qualitat i seguretat. Un aliment pot ser nociu per la seva poca o nul·la qualitat i també pot ser mortal per ser vehicle de malalties. Cada mossegada que vostè farà de qualsevol aliment ha estat controlada per molts veterinaris. Aquesta tasca no se circumscriu tan sols a qui ha realitzat la darrera inspecció, sinó que abans n’hi ha hagut molts altres que han realitzat una gran tasca en la producció de matèries primeres, en l’elaboració de pinsos, en la criança, en la transmissió de malalties i un llarg etcètera que ompliria tot el diari. Per exemple, els semblarà allunyat del control alimentari la feina d’un veterinari de petits animals i, en canvi, aquest evita la transmissió de malalties molt greus. El 60% de les malalties dels animals són compartides pels humans. Animals malalts no poden produir aliments de qualitat. Aquesta realitat no impedeix que es tracti la indústria ramadera, els ramaders i els professionals veterinaris com a delinqüents. És aberrant la ignorància i el menyspreu a la prova científica que de forma empírica demostra tot el contrari d’algunes prohibicions que s’imposen per diverses administracions. Molts companys a peu de granja estan desesperats per la prohibició de productes medicamentosos que els permetien controlar la malaltia en la base de la piràmide de la producció d’aliments. “Com menys antibiòtics menys resistències”, asseguren alguns ignorants de la realitat. Desgraciadament, les coses no són tan senzilles. Els antibiòtics s’han d’utilitzar tan poc com sigui possible, però tant com sigui necessari. Reduir-ne l’ús és imprescindible, però la prohibició i limitació burocràtica de la majoria d’aquests és una barbaritat. La malaltia que avui assola les granges del nostre país és un fet. Els animals pateixen, moren, les empreses suporten pèrdues milionàries, els veterinaris necessitaran psiquiatre permanent i els consumidors menjarem pitjor que mai, en qualitat i seguretat alimentaria.