Picant en ferro fred

Els espanyols patim la injustícia econòmica d’unes elits que menyspreen tant les classes treballadores com les benestants. Hom està convençut que per molts ingressos que entrin en la caixa comuna, no hi ha retorn possible en benestar si la corrupció i la mala gestió és el forat negre per on s’escolen totes les esperances. A la trista realitat espanyola no li fa favor la bronca pública i en directe, per qui es queda l’entrepà de l’altre, entre les grans potències.

I no tan sols entre aquestes, sinó entre països amb armes de destrucció massiva, ara sí, en mans de sàtrapes. A més, totes les institucions per conciliar les malmeses relacions humanes estan en qüestió. No cal dir que el clima natural es troba en tempesta permanent, ja que són una evidència les conseqüències del canvi climàtic.

En aquest clima gens esperançador i molt conflictiu, noves sentències en diverses instàncies judicials segueixen en el camí sense retorn de les malifetes institucionals. En Montesquieu deia que les lleis inútils afebleixen les necessàries. No cal dir que les sentències polítiques, perverses per si mateixes, es converteixen en un terrorífic bumerang, quan a més són injustes, arbitràries, malintencionades i del tot provocatives.

El pitjor que li pot passar a un mal monarca és tenir uns orgullosos executors de les lleis que convencin els soferts administrats que no tenen més remei que fotre’ls una puntada al cul a tots plegats per sortir de la misèria. Els independentistes catalans hauran de construir, algun dia, no massa llunyà, un monument a la injustícia, perquè aquesta és una màquina perfecta en la fabricació de nous independentistes emprenyats. Les darreres decisions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tenen com a missió recordar-nos a tots que no serveix de res elegir un govern de la Generalitat, ja que ells posen i treuen presidents i consellers quan els sembla convenient.

Cal exigir que l’escola catalana asseguri un percentatge de classes en l’idioma amb més progressió en el món sencer? A un idioma gens amenaçat i preponderant a Catalunya? Cal ofendre la mínima intel·ligència menyspreant l’idioma propi de Catalunya i patrimoni constitucional de tots els espanyols? Seguiran picant en ferro fred.