L'aventura de la vida (2)

Els explicava la setmana passada la rudimentària vacunació contra la verola. Una malaltia que no respectava res i ningú. El rei espanyol Carlos IV va permetre, no sense reticències, la vacunació dels seus fills mascles.

Les filles, desgraciadament, més prescindibles, no varen rebre aquesta gràcia. La infanta Maria Teresa va morir i la flor negra deixava més borbònica encara l’altra filla, Maria Lluïsa. Un rei de trist llegat i patètica figura, que resta glorificat tan sols i per sempre, pels magnífics retrats d’en Goya i una acció molt poc coneguda: La Real Expedición Filantrópica de la Vacuna. En aquest país de validos i vividors era imprescindible recollir les riqueses de l’imperi d’ultramar per tapar els forats d’una cort que mai no en tenia prou. Avui les colònies són els Països catalans. La verola feia estralls a les colònies i calia aturar la sangonella que provocava aquesta malaltia, perquè com és ben sabut, els morts no produeixen. Com portar els delicats fluïts de vaques malaltes a tanta distància, creuar el mar i superar les altes temperatures dels tròpics? En Godoy, el 1803, va demanar consell al Protomedicato, que com tantes institucions espanyoles, llavors com ara, atresorava alguna ment preclara i tota la col·lecció possible de mòmies que allí niaven i nien encara. Francesc Xavier Balmis i Berenguer era aquesta rara avis i va proposar una idea que pot semblar descabellada, però que amb determinació i capacitat organitzativa va salvar la vida a milers de persones. Una expedició de nens que mitjançant la infecció controlada, transportaren de forma escalonada la malaltia i la vacuna. Com a portadors del miracle de la vida, el vaixell era rebut entre l’entusiasme i la veneració de molts. Pot semblar una cruel solució, però era el mal menor. Aquells nens i els professionals que els acompanyaven suportaren el patiment d’un viatge per mar en les condicions d’aquell segle. També les de la malaltia, que un darrere l’altre, anaven incubant, per de forma esgraonada permetre que a l’arribada al lloc de destí, un reservori almenys, pogués continuar el procés fins al proper port, després de recanviar la càrrega de nous i sans portadors. Avui som més exigents i disposem de més mitjans inimaginables, però la natura.. Continuarà.