Lleida, la ciutat de la brutícia

Com a tothom en aquesta ciutat, em va arribar una carta del paer en cap en què s’anunciava una actuació contundent per netejar-la. Gràcies. Convé i molt. Finalment han descobert el que tothom constatava al sortir al carrer. Ja era hora. Primer, sembla que va ser necessari un acurat diagnòstic, per part de tota una comissió, per conèixer on i què. Al meu parer no calia, ja que tota la ciutat està feta un desastre, tot i que, reconec, que algunes zones són un femer. Després es va estudiar, i suposo que decidir, el com. Francament, després de la carta, esperava sense dilació una actuació ràpida i eficient que retirés tota la porqueria acumulada. Una ciutat és el reflex dels seus ciutadans i, per tant, una ciutat bruta mostra una imatge inacceptable. Recordo que la meva àvia sempre em deia que la brutícia crida la brutícia, i la situació d’abandonament és una crida als ciutadans més descuidats i incívics, que hi són, a expressar la seva excel·lència a aconseguir el títol molt merescut de la ciutat de la brutícia. De fet, els faig un favor en no escriure el nom que hom fa servir col·loquialment. Jo visc en un carrer de Lleida que era un paradís per als vianants, ja que la zona arbrada s’acompanyava de la tranquil·litat i la serenor que permetia a moltes persones viure i conviure, com si d’un poble es tractés. Avui, una desencertada planificació viària de la zona ha convertit carrers tranquils en una gimcana d’ensurts causats per tota classe d’artefactes. Centenars de cotxes, motos, bicicletes, patinets, entre altres, competeixen per qui deixa més espantat el desgraciat vianant que s’aventura per uns carrers que haurien de ser, i així era no fa gaire, consol de persones tranquil·les, d’estada o pas. Sé que la brutícia és molt cridanera i les femtes d’animals ho són encara més. Milers de propietaris de mascotes actuen amb civilitat i responsabilitat, però, desgraciadament, un sol incívic, per una acció repetida, un dia i el següent, deixa massa rastre, especialment si els serveis municipals són inexistents. No cal dir que una fauna necessària, però descontrolada, pot convertir-se en una aportació de gallinassa, no tan sols insuportable, sinó molt perillosa. Espero amb candeletes una solució per a mi i per als seus càrrecs de paers.