Netejar

Des del principi de la medicina, en les albors dels temps, netejar és la primera norma de salut. Tenim exemples que il·lustren tot el contrari. Sembla que hi ha qui necessiti viure en la brutícia. Ahir, sense anar més lluny, tots els teleespectadors de TV3 van veure com dotzenes de rates es passejaven impunement per la plaça de Catalunya de Barcelona. Aquests animals, sense vergonya, s’exposaven davant dels vianants i alguns nens. Savis de totes les èpoques han fet grans avenços en la medicina, la indústria i l’economia, simplement aportant elements de sanejament i desinfecció o, encara millor, controlant el just equilibri en la naturalesa d’una vida sostenible entre els éssers humans i la microbiota existent.

Els microorganismes són necessaris i també imprescindibles per a la vida. Disposem dels coneixements necessaris per mantenir la sostenibilitat de tot el sistema. Desgraciadament, no ho fem. Tan sols a Espanya hi ha catalogades 960 espècies d’animals assilvestrats. Són reservori de multitud de microorganismes. Alguns són patògens declarats i molt perillosos. Altres, la gran majoria, no ho són, però són susceptibles de ser-ho. De fet, les malalties declarades per l’OMS, com a emergents i amb un alt grau de perillositat, ho són provinents de reservoris animals. Aquests campen per les macrogranges en què hem convertit les ciutats massificades i els humans volem gaudir de la natura intensament. La interacció entre uns i altres és cada vegada més evident. Les malalties transmeses per vectors estan en creixement exponencial en quantitat i gravetat. Cada any, més de mil milions de persones s’infecten per malalties vectorials transmeses per insectes i, d’aquestes en moren més d’un milió.

L’escalfament pel canvi climàtic i la globalització, que permet l’intercanvi d’animals i persones, modifiquen el comportament dels reservoris de malalties. Avui les rates de terra i les de l’aire campen per les nostres ciutats com elements portadors de malalties molt greus. Quan passegin, mirin el terra de qualsevol vorera i veuran les restes evidents de molta porqueria de tota classe d’animals. Doncs quan arribin a casa i acaronin als seus fills, recordin que aquesta brutícia és inadmissible en una societat del segle XXI.